La competició de clubs més important d’Europa comença avui. És la Champions League, un torneig en què el Barça darrerament suscita una cosa més semblant a la basarda que no pas a la il·lusió. I és que l’equip blaugrana acumula un lustre d’humiliacions al Vell Continent, i llunyans queden ja els temps en què va ser referent durant una dècada, del 2006 al 2015, en què va aixecar fins a quatre vegades l’orelluda. La trajectòria des d’aleshores és lamentable, amb actuacions decebedores com a comiat: el 3-0 del Juventus (2017), el 4-1 del Roma (2018), el 4-0 del Liverpool (2019), el 8-2 del Bayern (2020), l’1-4 del PSG (2021) i l’eliminació en la fase de grups la campanya passada amb el descens a l’Europa League i la desfeta contra l’Eintracht de Frankfurt com a cirereta (2022).

Aquesta campanya, però, hi ha un altre clima. Els fitxatges i l’arrencada de lliga protagonitzat per l’equip dirigit per Xavi Hernández han generat fal·lera en la parròquia culer per un conjunt que té una de les millors plantilles dels últims anys. Amb arguments per fer-ho, és doncs el moment per recuperar l’estatus perdut a Europa, encara que, òbviament, l’empresa no serà planera, ja que, per començar, la primera fase s’entreveu duríssima. Bayern i Inter l’esperen en un grup que completa el Viktoria Pilsen, el rival més feble i contra el qual és obligatori sumar els sis punts per tenir marge d’error amb els altres dos ossos. De fet, l’estrena dels culers, demà (21 h) al Camp Nou, és contra el conjunt txec, el partit a priori més senzill que tindrà en tota la fase de grups, a casa i contra el contrincant més fluix.

Perquè els altres dos són molt potents, tot i haver començat la lliga amb alguns dubtes. El Bayern, en una Bundesliga en què acostuma a arrasar, porta dos empats en cinc jornades i aquest cap de setmana va perdre el lideratge. Tot i això, i sense Robert Lewandowski, l’equip bavarès és un rival de molta envergadura i, clarament, un dels candidats a guanyar la lliga de campions. Amb Sadio Mané, acompanyat de més incorporacions com Matthijs de Ligt, Mathys Tel, Noussair Mazraoui i Ryan Gravenberch, s’està ordenant, en el segon curs de Julian Nagelsmann a la banqueta, en un 4-4-2 o un 4-2-3-1, i està buscant ser un pèl més vertical del que ho era. Manuel Neuer, Joshua Kimmich, Leroy Sané, Kingsley Coman o un jove Jamal Musiala són altres dels futbolistes importants dels muniquesos. L’Inter, per la seva banda, tampoc està tenint un inici imponent, amb dues derrotes en cinc partits. Malgrat tot, és un equip de nivell, que el curs passat es va quedar a les portes d’aixecar l’scudetto, i que aquesta temporada suma Romelu Lukaku, un dels millors ariets del planeta. Dirigit per Simone Inzaghi, que manté el 3-5-2, un dels trets identitaris del conjunt que va crear Antonio Conte al qual ell ha donat continuïtat i també ha modelat, intenta sempre crear a partir de la pilota. En la plantilla hi té talent; amb Lukaku, hi juga en punta Lautaro Martínez, al mig del camp posseeix gent interessant, com Hakan Çalhanoglu, Marcelo Brozovic i Nicolo Barella, i al darrere té el carriler Robin Gossens i els centrals Stefan de Vrij i Milan Skriniar.