El primer... o l’últim

Serà un torneig que pot marcar el final d’una era i l’inici d’una altra. El planeta futbol ha venerat els darrers quinze anys dues figures que han acaparat títols individuals i col·lectius: Leo Messi i Cristiano Ronaldo. Tots dos van debutar a Alemanya l’any 2006. El 2010, el 2014 i el 2018 ja eren els reis de l’esport després d’haver compartit podi de la Pilota d’Or en deu ocasions. Messi i Cristiano ho han guanyat tot, menys el mundial. Qatar serà la seva cinquena cita i, segurament, l’última. Un i altre arriben en moments molt diferents. L’argentí s’ha reconciliat amb el seu país després de guanyar la copa Amèrica l’estiu del 2021 i canviar les llàgrimes de decepció i tristesa per les de felicitat. Les finals perdudes, entre les quals la del mundial del Brasil, eren una càrrega massa pesant sobre les espatlles de Messi, que se sent alliberat i acompanyat d’una generació que pot ser una gran candidata a jugar la final del 18 de desembre. Cristiano viu un moment complicat després de ser apartat del Manchester United.

Messi i Cristiano no són els únics il·lustres que poden tancar una etapa. Modric, Alves, Lewandowski, Neuer, Müller, Guardado, Godín o Suárez esgoten les seves bales. També un català i blaugrana: Sergio Busquets. El de Badia va debutar el 2010 per la porta gran i dotze anys després viu el tram final de la seva carrera mantenint-se com un fix en el combinat espanyol. De fet, és l’únic supervivent de l’Espanya campiona a Sud-àfrica.

Tots aquests futbolistes estan a punt de fer un pas al costat, però deixen passar un reguitzell d’estrelles de present i de futur que poden acabar d’eclosionar en aquest mundial de Qatar. És el cas de companys de Busquets com Pedri, Gavi i Ansu Fati. El canari ja va meravellar el món en l’Eurocopa i Gavi sembla seguir els seus passos. Ansu, rescatat per Luis Enrique, pot trobar a Qatar el trampolí per recuperar la seva millor versió. Hi ha més jugadors cridats a agafar el relleu dels que marxen. Mbappé, campió, el 2018, vol tornar a escriure el seu nom a l’Olimp. I n’hi ha que debuten i volen fer-ho amb nota: Vinícius, Foden, Bellingham, Camavinga, Musiala, Adeyemi, Leão o Valverde.

Poder europeu

A banda de l’Argentina, una altra selecció sud-americana entra en les travesses de les favorites per guanyar la copa del món: Brasil. La cinc vegades campiona del torneig ha firmat una fase de classificació espectacular. Subcampiona de la copa Amèrica de l’estiu passat, la canarinha vol superar la barrera dels quarts de final. Des que va guanyar el darrer mundial l’any 2002, el Brasil ha caigut sempre en aquesta eliminatòria, excepte el 2014, a casa. Aquella, però, va ser una ferida massa gran: el 7-1 d’Alemanya en les semifinals. Un Neymar en forma, acompanyat dels Vinícius, Raphinha, Gabriel Jesús i companyia, és la gran esperança del país.

Dues seleccions sud-americanes com a favorites. I és que des d’aquella victòria brasilera a Yokohama, Europa ha regnat. Itàlia, Espanya, Alemanya i França han demostrat el domini del vell continent. Potser per això tampoc cal descartar la campiona: França. Una campiona, això sí, ferida per l’absència d’última hora de Karim Benzema. El Pilota d’Or del 2022 es va retirar lesionat de l’entrenament d’ahir i es perdrà el mundial. Un cop duríssim per al combinat de Deschamps, que ja tenia les baixes de dos futbolistes clau l’any 2018 com Pogba i Kanté, i que en els darrers dies també havia perdut a Nkunku i Kimpembe. Revalidar l’estrella es converteix en una tasca difícil.

Alemanya espera oblidar el ridícul del 2018 a Rússia, quan va ser última del seu grup. A Espanya, amb un bloc molt jove i liderat pels futbolistes del Barça, sempre se l’ha de tenir en compte. Bèlgica i Anglaterra estan cridades a donar guerra de nou amb unes plantilles plenes de talent, mentre que Portugal i Països Baixos esperen recuperar antigues sensacions ja oblidades.