L’Iran havia encaixat únicament dos gols en tota la fase de grups en l’anterior mundial. Allò no li va valdre per passar a vuitens, però sí per plantar cara a Espanya (0-1) i Portugal (1-1), i deixar una imatge de cert reconfort, abraçat al seu amor propi i al rigor ultradefensiu. Quatre anys després, arriba Anglaterra amb tot el seu arsenal i a Carlos Queiroz li cau el castell. Només li va sortir bé una part del pla. Kane, màxim golejador a Rússia 2018, tanca el seu primer partit a Qatar 2022 sense marcar. Però l’actual subcampiona d’Europa té vida més enllà de Kane. El catàleg de Gareth Southgate és ampli. L’alegria atacant d’Anglaterra, amb tots els seus registres, va destrossar l’Iran. Maguire i Stones van gestionar tot el trànsit aeri i Sterling, Mount i Saka es van moure com a diables per passadissos interiors. Perill per dins i per fora, perquè Anglaterra també té avions a les bandes amb bon peu com és el cas de Trippier i Shaw –també Alexander Arnold ahir suplent– capaços de nodrir de centrades un rematador insaciable com Kane. Foden, Rashford i Grealish van sortir al tram final i els dos últims van tancar una golejada que va començar a agafar forma en la primera part. En onze minuts Anglaterra va fer tres gols, entre el 35’ i 46’. A Jude Bellingham li va caldre poc més de mitja hora per deixar empremta en la seva primera participació mundialista. Als seus 19 anys, el crac del Dortmund és un dels noms a seguir de prop en aquest torneig. Del mateix club que Pedri i Musiala. Talent precoç. Per ara, és ja el tercer britànic més jove a debutar en un mundial, darrere de Michael Owen i Luke Shaw i el segon més jove en fer un gol. Ell va obrir el marcador amb un excels cop de cap. Gran carta de presentació. Anglaterra avisa.