Era una de les grans favorites, com ho és de fet en cada edició. Pel potencial dels jugadors que sol agrupar i per un historial que el fa únic, perquè només el Brasil ha participat en totes les fases finals del mundial com perquè no hi ha cap altra selecció que tingui cinc estrelles damunt de l’escut. Després de tancar la primera fase com a primera de grup –tot i perdre l’últim partit contra el Camerun– i divertir-se en els vuitens de final contra Corea, en un partit resolt amb quatre gols en la primera meitat (4-1), la canarinha prometia. Però va arribar Croàcia i el seu esperit de resistència i va deixar el Brasil amb un pam de nas. En els quarts de final, el mur més habitual de les últimes edicions, els balls de la verdeamarela es van convertir en llàgrimes.

El Brasil aspirava a Qatar a posar fi a l’hegemonia europea de les últimes edicions i sobretot a recuperar el tron que se li resisteix. Fa vint anys, consolidava el poder amb el seu cinquè títol –Itàlia (2006) i Alemanya (2014) van guanyar més tard el quart– en el mundial del Japó i Corea, en què els de Luiz Felipe Scolari van ser capaços de guanyar els set partits. Des del pentacampionat, però, no només se li resisteixen els títols, sinó també les finals. I haurà d’esperar com a mínim 24 anys a tornar-hi. Croàcia ha tornat a treure’l del camí en els quarts de final, la mateixa barrera que fa quatre anys a Rússia –va ser la Bèlgica de Robert Martínez qui la va sorprendre– i en quatre de les cinc últimes edicions. Des del títol del 2002, el seu sostre han estat les semifinals, tot i que van ser traumàtiques, amb la derrota escandalosa contra Alemanya (1-7) a casa, a Belo Horizonte.