El Real Madrid jugarà dissabte (20 h) la final del mundial de clubs contra l’Al-Hilal de l’Aràbia Saudita, el botxí del Flamengo en l’altra semifinal. Això és una realitat. Però és igual de palpable que la versió futbolística i mental actual d’aquest Madrid li permet afrontar amb garanties aquesta competició i potser també li servirà per superar un Liverpool en crisi en els vuitens de la Champions, però difícilment li servirà per competir-li la lliga a aquest Barça. Mal Madrid ahir a Rabat. L’1-4 final és enganyós, perquè els gols de Rodrygo i Arribas van arribar en el temps afegit. Modric va fallar un penal validat pel VAR i Lunin va ser un dels noms propis del partit. Sense Courtois ni Benzema, aquest Madrid no carbura fi.

L’Al-Ahly va disposar d’oportunitats claríssimes de gol però li va faltar encert en la rematada. Van generar molt al Madrid. Sherif, Abdelmonnem i El-Shahat haurien pogut avançar els egipcis, però si una cosa té el Madrid és efectivitat. Vinícius va agrair el regal de Metwalli en defensa, que li va deixar una pilota franca perquè el brasiler encarés El-Shenawy i li piqués la pilota per damunt per fer el 0-1. Fede Valverde, només començar la segona part, va fer el segon aprofitant un refús del porter després d’un xut de Rodrygo. Semblava tot decidit, però un penal estúpid de Camavinga i transformat per Maaloul va posar sal i pebre a la semifinal. En accions com aquesta es veuen les costures a Camavinga. No té ànima de lateral.

L’Al-Ahly va buscar la pròrroga, però el Madrid acabaria decidint en el temps extra. Arribas, arribar i moldre. Va entrar en el 97’ per Vinícius i va marcar en el 98’.