Francis Lee “Franny” no va ser un depredador de l’àrea com Erling Haaland però va ser un davanter determinant en els temps en què el City era el germà pobre del futbol a Manchester, sempre per sota del United. Per això els seguidors més veterans del club estan aquests dies de dol. Lee va morir ahir als 79 anys després d’una llarga batalla contra el càncer. Molts han recordat que un jugador com ell, de la vella escola britànica, va fer més de 200 gols com a professional, una desena amb la selecció anglesa, amb la qual va disputar el mundial de Mèxic.

El City, quan encara estava a la segona categoria del futbol anglès, va pagar el 1967 un traspàs rècord de 60 mil lliures al Bolton Wanderers. Però no es va equivocar. Sota la direcció de Joe Mercer i amb una davantera liderada per Lee l’equip va pujar a la Premier. Però no només això. La temporada següent va alçar la copa en una final contra el Leicester del llegendari Peter Shilton (1-0) i el 1970 arribaria un doblet mai vist la copa de la lliga i la UEFA en una final contra el Górnik Zabrze polonès (2-1) que es decidiria gràcies a un gol de penal del mateix Lee en una de les seves grans especialitats, els penals, molts dels quals els provocava ell mateix deixant-se caure de forma hàbil dins l’àrea. De fet, manté el rècord de penals marcats a la Premier. El curs 1971-72, en què es va alçar amb la Bota d’Or, va fer 15 dels 35 gols des dels onze metres. La premsa el va batejar com a “Lee one pen”.

Després del City va jugar dues temporades en el Derby County (1974-76) abans de retirar-se. Vint anys després de deixar el club de Manchester hi tornaria com a principal propietari i president però l’experiència va durar només quatre anys.