L’exfutbolista i empresari tèxtil de Santa Coloma de Farners Joan Blanquera i Bellvehí (1936), un històric del Girona i el futbol català, ha mort als 87 anys. Va començar a jugar en les categories de base del seu poble en el Farners, però amb 17 anys el Girona se’l va endur en veure la seva qualitat. En la temporada 1956/57 va participar en el tercer ascens de l’equip a la 2a divisió.

Després de dues temporades en el Girona, el Barça s’hi va fixar i el va incorporar al seu filial, el CD Comtal, d’on va estar a punt de pujar al primer equip. Ho recorda el seu fill, Joan, rememorant històries que li explicava l’antic futbolista. “Helenio Herrera es veu que s’hi va fixar. ‘Aquest noi l’haig de veure més cops’, va dir en un partit, però poc després li van fer una entrada molt bèstia i mai més es va recuperar del tot. Quan va anar a fer les Amèriques, que li deia jo, sempre va jugar tocat per aquella lesió.

Fer les Amèriques era una metàfora per la ruta que va fer per diferents equips professionals de l’Estat espanyol: Múrcia, Còrdova, Cartagena i Llevant. A Múrcia hi va conèixer la seva dona. “Si hagués fitxat per l’Inter o així –diu el seu noi fent broma–jo no seria aquí.”

En el Barça va fer bona amistat amb algunes figures mundials com Kubala i Evaristo, i va jugar alguns amistosos al seu costat. També va tenir l’ocasió de fer-ho en el mateix equip que una de les grans llegendes de tots els temps, Alfredo di Stéfano. Una selecció de jugadors de Barcelona i una altra de Rio es van enfrontar el 1957 (4-1) a la capital catalana. “Era un davanter amb bona qualitat i bona gambada, estil Fernando Torres; el vaig veure molt poc jugar quan ja era un veterà, però això em deien entrenadors com en Xavi Agustí.”

La temporada 1966/1967 va tornar a Girona. Va jugar en el club de la ciutat però també en el Figueres. El seu germà, Josep Blanquera, també va ser futbolista en equips com ara el Girona i el Figueres. Mai van coincidir.

Blanquera mai va abandonar la passió pel futbol un cop retirat, ja que va començar a fer d’entrenador. Ho va fer a Olot i Lloret però va viure els seus millors moments a la banqueta del Farners, club que va viure la seva etapa daurada amb Ramilans a la presidència. “No sé si vam arribar a 3a divisió però a preferent segur.” S’asseia a la banqueta en la victòria probablement més històrica del Farners, el 0-1 a Montilivi. Després, admet el fill, va aparèixer el Vilobí i el futbol selvatà va quedar en mans del Cosmos que va sorgir del petit municipi veí.

Joan Blanquera fill i el seu germà, Josep, també van ser futbolistes. El primer va ser juvenil amb el Barça i va debutar amb el Barça Atlètic abans de ser cedit al Figueres. El germà també va estar en les categories de promoció del Barça abans de jugar en altres equips catalans.

El 2018 Joan Blanquera va participar en l’homenatge de la Federació de Penyes del Girona i la Confederació Mundial de Penyes del Barça a jugadors que durant la seva trajectòria van formar part dels dos clubs. Fins que la salut li ho va permetre va ser un dels puntals de les trobades dels jugadors veterans del Girona i no es perdia cap de les trobades en els tradicionals dinars d’Olot.

Com a empresari, un cop es va retirar, va fundar l’empresa tèxtil Blanq - Bell. “Tenia alguna altra idea però per tradició familiar es va decantar per aquest sector.” La fàbrica, que va esdevenir un negoci eminentment familiar, la tenien prop del balneari i durant molts anys van treballar subcontractats per Lacoste. Tenien també una coneguda botiga dins el poble. Quan van haver de tancar per la crisi del sector (2003) tenien gairebé 200 treballadors.

La cerimònia de comiat tindrà lloc dimecres a la tarda, a la parròquia de Santa Coloma de Farners (16 h).