El futbolista suec Kurt “Kurre” Hamrin (Estocolm, 1934), tota una llegenda en la selecció del seu país i a la Fiorentina i el Milan, va morir ahir als 89 anys, segons va informar la federació del seu país. Era l’últim futbolista que quedava viu dels que van disputar la final del mundial del 1958, que va significar el primer títol del Brasil de Pelé, que en aquell moment tenia només 17 anys. En el seu palmarès hi figuren tres títols europeus, la copa d’Europa del 1969 amb el Milan i les Recopes del 1968, també amb el Milan, i del 1961, amb la Fiorentina.

Hamrin, un davanter que jugava per la banda dreta, va fer 17 gols en 32 partits amb el seu combinat nacional. Va fer un dels gols en la semifinal del mundial en el partit contra la República Federal Alemanya (3-1). Fins fa poques setmanes l’últim supervivent dels campions d’aquell mundial era Mario Zagallo, que va morir fa un mes als 92 anys d’edat. Els brasilers van golejar els suecs en aquella final (2-5).

Hamrin no només és recordat com una de les icones del futbol seu país. A Itàlia, on va debutar amb la Juventus, va marcar una època, sobretot a Florència. Durant una trentena d’anys va ser el màxim golejador de història de l’equip de la Toscana (151 gols) fins que Gabriel Batistuta el va superar el 2000. El seu partit més recordat és l’1-7 contra l’Atalanta, on ell tot sol va fer cinc gols. Figura en el novè lloc de la taula de golejadors històrica de la lliga italiana (191 gols).

Amb la Fiorentina (1958-1967) va guanyar també dues copes i amb el Milan es va consagrar com un dels grans del futbol europeu. Va fer els dos gols de la final de la Recopa del 1968 contra l’Hamburg i va ser decisiu en la copa d’Europa del 1968 marcant en la semifinal contra el Manchester United.

A Suècia va jugar per l’IFK Estocolm, club del qual sempre se’n va declarar aficionat incondicional, abans de tornar a Florència, on es va retirar. Amb el Milan també va guanyara la lliga del 1968 i va treballar-hi durant un temps en la secretaria tècnica (1998-2008). La seva experiència com entrenador al modest Vercelli només va durar dues temporades i en els últims anys havia col·laborat amb l’escola del Settignanese, un club de Florència.