Luis César i Onésimo Sánchez deien abans del partit d'ahir que la fortuna no està tractant bé els seus respectius equips, que ocupen un lloc en la classificació que no els pertoca pel joc desplegat i que la mala fortuna els ha impedit marcar més gols, el dèficit principal dels dos conjunts. El partit d'ahir, un insuls empat sense gols, treu credibilitat als dos tècnics en les seves argumentacions i justifica que el Nàstic i l'Osca estiguin a la zona baixa. Va ser un partit lleig, molt travat, amb intensitat en la pressió i la destrucció i poca fluïdesa en la construcció. Va quedar molt clar que els uns i els altres estan en un bon moment pel que fa a la solidesa defensiva, però que tenen problemes per portar perill. L'Osca, que va jugar l'últim quart d'hora amb un jugador menys, pot celebrar més que el Nàstic el punt aconseguit, ja que li permet sortir de la zona de descens, en la qual es manté el Nàstic. Això sí, l'equip de Luis César encadena quatre partits sense perdre, i tres sense rebre gols, però l'excés d'empats –cinc en els set últims partits– no li permet avançar. Els seguidors del Nàstic van abandonar el camp entre xiulets i intentant recordar l'última victòria dels seus a casa, ja fa més de dos mesos i mig.

El Nàstic es va passar els primers minuts de partit ancorat al seu camp. Dubitatiu i erràtic, no es podia treure de sobre la pressió dels visitants, que mantenien la pilota prop de l'àrea rival. Va ser la mostra del que es trobaria l'equip de Luis César ahir, un partit incòmode que només es podia desencallar amb paciència i velocitat. Però l'equip grana, amb Powel com a referència ofensiva en el lloc d'Eloy Gila, va buscar l'holandès i les segones jugades que se'n derivessin amb un futbol directe molt fàcil de controlar per a qualsevol equip que sap el pa que s'hi dóna, a segona A. Un central saltant amb Powel, un parell de jugadors atents a la cobertura i problema resolt. A més, les alternatives del Nàstic no funcionaven: Gerardo no aportava profunditat, Álex Cruz estava desaparegut i el més lúcid dels locals, Morán, estava massa sol. En l'única acció ben trenada, Álex Cruz es va trobar davant Andrés, però va xutar desviat, poc abans del descans. L'Osca, ben posicionat i controlant bé els escassos recursos que mostrava el Nàstic, estava còmode i no renunciava a l'atac. Els seus mètodes ofensius, el joc directe buscant Roberto i la velocitat i habilitat de Gilvan a la banda dreta. Cap dels dos, però, no acabava de donar fruits a un equip que arriscava molt poc.

El guió es va mantenir durant el primer tram de la segona meitat. L'Osca, veient la poca perillositat dels grana, va començar a creure que podia guanyar, i va tenir un parell d'ocasions per marcar. Res de l'altre món. A l'equip aragonès, però, se li va acabar aquesta mica d'ambició amb l'expulsió de Sorribas (75'). Va fer una passa enrere i es va dedicar a defensar un resultat cada vegada més positiu. Luis César va buscar més presència atacant jugant l'últim quart amb dos puntes, Rubén Navarro i Eloy, i dos extrems oberts, Gerardo i un descarat Álvaro Rey, però li va continuar faltant fluïdesa, i convicció i encert en l'acció que havia de ser decisiva.