—Quin és el millor record que té de la seva etapa al Nàstic?

—«Sens dubte l'ascens a 2a A la temporada 2000/01. Va ser molt important per al club després 21 anys sense estar a segona, i jo vaig fer la temporada perfecta amb 27 gols. És el que somia tot davanter centre.»

—Aquell partit contra el Cadis en la fase d'ascens és el moment culminant de la seva carrera?

—«Sí, va ser el partit més assenyalat, especialment de la meva estada a Tarragona. Van ser tres gols contra el rival més temut, vam guanyar i aleshores va ser quan tothom es va adonar que el Nàstic podia pujar.»

—Té la sensació que aquell equip va marcar un abans i un després en la història del club?

—«Sí, va ser clau. Quan vaig arribar a Tarragona, el Nàstic tenia 900 socis i quan tres anys després en vaig marxar n'hi havia gairebé 10.000. El Nàstic era un club normal de 2a B i va passar a ser un equip amb una massa social increïble i amb una afició boja pel futbol.»

—Què és el que més va rebre de l'afició durant aquells anys?

—«L'estima. Els golejadors sempre passen ratxes; en la primera volta només vaig fer sis gols i en la segona en vaig marcar 21. Des d'aleshores, la gent de Tarragona em saluda, vol parlar amb mi, i fins i tot ara que sóc entrenador del Reus em diuen: «Jo sóc del Nàstic, però vull que pugi el Reus perquè hi ets tu.» Això, amb el pas del temps, és molt important.»

—Quina creu que era la seva principal virtut com a davanter?

—«Crec que, a banda de la rematada, la principal virtut és que sempre sabia estar a prop de la porteria, desmarcat i sense estar en fora de joc. És a dir, estar en el lloc adequat en el moment oportú.»

—I d'aquesta manera va aconseguir anotar 184 gols a 2a B.

—«Són 184 gols en 11 temporades. No són a primera divisió però és per estar-ne orgullós, ja que la 2a B és una categoria difícil i sé que amb aquests gols he fet feliç molta gent de diverses ciutats, com Tarragona, Vitòria i Sòria. A més vaig aconseguir tres ascensos que sempre són molt importants.»

entRevista a SANTI CASTILLEJO.