«Alguns membres de la junta directiva han dut a terme una política de fets consumats, adoptant decisions de manera unilateral i d'esquena als òrgans de govern i representació federatius. Tampoc compartim la gestió econòmica realitzada i ens veiem obligats a dimitir.» Ras i curt. Amb aquest comunicat feien pública ahir la seva dimissió quinze directius de la federació catalana, cinc d'ells de la delegació de Lleida (Andreu Subies, Josep Llaó, Raül Sus, Jordi Terés i Dani Vives), el bloc de directius responsables del futbol sala (el mateix Vives, Juan Carlos Hueto, Miquel Àngel Esquerré, Joaquim Sala, Àngel Ruiz, José Miquel Calle i Francisco Javier Sáez), tres representants de Tarragona i les Terres de l'Ebre (Josep Vives, Jesús Graupera i Joaquim del Pino) i el directiu designat pel Barça (Jordi Mestre); una dimissió en massa que no deixa lloc a equívocs sobre la greu divisió que hi havia en l'ens federatiu. Que la FCF patia una guerra interna insostenible, però, se sabia des de fa mesos. Ahir, simplement es va fer pública en forma de cop d'estat.

Subies, el líder del motí a bord, s'entreveu el màxim rival de Casals amb vista a les eleccions anticipades que haurà de convocar en haver-se quedat en minoria. Subies, expresident del Benavent i dedicat professionalment als negocis immobiliaris, va entrar en la FCF l'any 2005, en la primera junta de Jordi Roche. Era el seu home fort a Lleida, i en les últimes eleccions va ser una peça clau per tal que Casals sortís elegit president. Ara serà el seu principal opositor. Un seriós opositor. L'exvicepresident, vinculat a Convergència, compta amb el suport del govern actual.