La primera edició de la supercopa de Catalunya entre els dos màxims exponents del futbol de casa nostra va anar a parar a les vitrines del Barça, més encertat en la tanda de penals (4-2), que va decidir el trofeu a la gespa de l'estadi de Montilivi. Xavi, Halilovic, Grimaldo i Rakitic van ser els blaugrana que van encertar des dels onze metre i que van condemnar un Espanyol que manté la tradició negativa pel que fa a aquest tipus de desenllaços. Els noranta minuts van finalitzar amb empat a un gol, després que els blaugrana, liderats per un motivat Luis Suárez, s'avancessin en la primera part. Arbilla va respondre en la segona amb un excel·lent xut de falta imparable per al porter Masip, que va signar una actuació destacada en els seus primers minuts oficials del curs. La va arrodonir amb una gran estirada a les acaballes, clau perquè la supercopa catalana s'hagués de resoldre amb penals.

L'atapeït calendari –sobretot dels blaugrana–, que havien descafeïnat les últimes finals de la copa Catalunya va impulsar la creació d'aquesta supercopa entre el Barça i l'Espanyol. Un duel que comptava amb el compromís dels dos clubs de presentar un equip prou recognoscible pel que fa a presència de jugadors de les primeres plantilles. En aquest sentit, l'onze escollit per Luis Enrique va fer prou patxoca. Tot i l'absència, ja coneguda, de Messi i Neymar, entre els titulars no hi faltaven noms propis com Piqué, Jordi Alba, Adriano –retornat després d'unes setmanes lesionat– Pedro i, és clar, Luis Suárez, l'encarregat de comandar l'atac blaugrana que completava Munir. S'hi afegien joves rodats com Bartra, Rafinha i Sergi Roberto, així com un valor de gran futur: Samper. I sota els pals Luis Enrique també va demostrar que té en compte Masip a l'hora de gestionar la porteria blaugrana en una temporada tan carregada de partits.

Molt menys lluït pel que fa a titulars habituals presentava l'onze escollit per Sergio González. El preparador blanc-i-blau va optar per donar minuts a jugadors pràcticament inèdits en la lliga, completats amb diversos representants del filial de segona B. De fet, només Víctor Álvarez i Salva Sevilla disposaven de credencials destacades en l'esquema blanc-i-blau més clàssic durant aquest curs. Entre altres canvis, ahir destacava l'aposta inicial per un doble pivot format per Pol Llonch i Salva Sevilla, mentre que Jairo es va situar com el blanc-i-blau més en punta.

Les notes d'Els segadors van precedir el xiulet inicial a càrrec d'Álvarez Izquierdo. Tot seguit el Barça va passar a dominar clarament el control de la pilota; un fet ja previsible, però que es van veure impulsat per les nombroses variacions blanc-i-blaves a la gespa respecte a les blaugrana. El duel es presentava com una bona oportunitat perquè molts jugadors –Munir, Sergi Roberto, Arbilla, Clerck..– es reivindiquessin, però pel que fa a motivació va destacar la mostrada per Suárez. Després de l'estrena oficial amb la samarreta blaugrana en el clàssic de dissabte passat, l'uruguaià va protagonitzar les primeres accions d'atac. De fet, va tenir la primera gran ocasió del duel amb un gran cop de cap des del punt de penal –precedit per una gran centrada de Sergi Roberto–, que va tenir una resposta igual d'encertada per part del porter Pau mitjançant una vistosa estirada. Suárez, però, va tornar a aparèixer en el minut 15 de joc i aquesta vegada per contribuir de manera clau en la jugada de l'1-0. L'autor va ser Piqué, però el davanter el va fabricar mitjançant una ràpida desmarcada dins l'àrea blanc-i-blava, seguida d'una finta per desfer-se en sec del seu defensor i cedir la pilota per a la fàcil rematada de cap de Piqué. Una decisió molt generosa per part de Suárez, que ho tenia molt bé per marcar ell. Abans del descans, però, va disparar a porteria en un xut de falta directa que va sortir per sobre del travesser.

El gol va tenir com a conseqüència una evident davallada en el ritme del joc per part del Barça. L'Espanyol destinava tots el recursos a no perdre l'ordre de les seves línies i això va acomodar els de Luis Enrique. Tot i això, no van estar exempts d'un bon ensurt que ben a punt va estar de significar l'empat en el minut 40. Víctor Álvarez va guanyar l'esquena de la defensa blaugrana per plantar-se sol davant de Masip, però va fallar en la definició amb un xut al cos del porter blaugrana.

Tant Luis Enrique com Sergio van moure la banqueta durant el descans per presentar molts canvis en el seus onze en la segona part. Suárez també va deixar el camp, –va entrar el jove Adama– així com altres destacats del Barça com Piqué, que va deixar el lloc a Bartra. Per contra, poc temps per estirar els músculs van tenir, ja que Arbilla es va treure un sensacional xut de falta directa que va anar a l'escaire de la porteria d'un impotent Masip (50'). L'1-1 obria un nou escenari i reimpulsava les aspiracions de l'Espanyol, encara amb molts minuts al davant. L'entrada de dos pesos pesants com Xavi i Rakitic –per Sergi Roberto i Rafinha– s'advertia com una manera de reactivar els de Luis Enrique. Tot i això, l'equilibri i l'intercanvi de cops va definir la segona part, molt més oberta que la primera. En aquest intercanvi, Mamadou va estar a punt d'aprofitar una cessió curta de Ié a Masip, mentre que el Barça va respondre primer amb un xut de falta mal dirigit de Rakitic, i tot seguit amb un tir forçat de Munir, que va topar amb la ràpida reacció de Pau per llançar-se al terra i blocar la pilota.

A mesura que els minuts passaven la possibilitat d'haver de recórrer als penals per decidir el primer campió de la supercopa guanyava cos. Aquest desenllaç va quedar decidit quan faltaven un parell de minuts per esgotar el temps reglamentari amb una darrera gran aturada de Masip a cop de cap d'Abraham