El president de la Federació Catalana de Futbol, Andreu Subies es mostrava molt cofoi de l'organització de la primera edició de la supercopa de Catalunya. El mandatari i tot el seu equip tenen dipositades moltes esperances que aquest nou format de competició tingui més recorregut que l'antiga copa Catalunya. Els fets, però, van contradir Subies, i ahir l'estadi de Montilivi va registrar una fluixa entrada, de mig aforament. Una xifra massa curta per a les expectatives generades en els últims dies i que torna a posar en evidència l'interès real d'aquesta competició. L'estament federatiu esperava que les Fires de Sant Narcís de Girona fossin un al·licient més per omplir l'estadi gironí. Malgrat la fredor de l'escenari, els 5.110 espectadors que es van apropar a Montilivi van disfrutar d'un ambient festiu i familiar en què les aficions del Barça i l'Espanyol van donar mostres d'una concòrdia admirable. La fredor de les grades es va trencar amb els crits d'independència del minut 17 i just després, en el 21, amb els aplaudiments en record a la figura de Dani Jarque. Uns aplaudiments que també van tenir la rèplica d'un bon grapat de seguidors blaugrana. La gent s'endollava al partit en moments puntuals i una de les ovacions de la nit va ser per a Xavi Hernández quan va entrar al terreny de joc, més o menys cap al minut 60. L'ambient de biblioteca que es respirava a les grades possibilitava que s'escoltessin les instruccions del tècnic des de la banda. Un fet poc usual en els partits de lliga.

Un dels detalls curiosos del partit es va produir a l'inici amb les alineacions dels dos equips escoltant Els segadors. Allà van formar tots els futbolistes, però també hi havia els tècnics: Luis Enrique i Sergio González, que van formar amb els seus deixebles amb el mateix rictus de seriositat que tenien quan es calçaven les botes. El noi de la megafonia de Montilivi va buscar llavors el seu moment de protagonisme i la seva dicció extremadament revolucionada va contrastar amb la tranquil·litat de les graderia, on regnava l'ambient familiar i festiu. Unes sensacions més pròpies d'un partit de pretemporada que no pas de competició pura. Tot i això, el guió del partit va anar engrescant la gent després del gol inicial de Piqué. Tot indicava que seria un partit plàcid per al Barça, però els pronòstics es van capgirar amb el sensacional gol de falta d'Arbilla. Els últims minuts i l'empat van donar emoció al matx i, per extensió, l'entrega dels futbolistes es va contagiar als espectadors, que es neguitejaven als seus seients. En aquests instants finals, la primera edició de la supercopa de Catalunya va agafar un altre dimensió en espera de la loteria dels penals.

El partit va agafar un segon pla i l'anècdota de la nit es va centrar en un assumpte aliè al derbi. Els comentaris de la gent a les grades i a les xarxes socials es referien a l'autocar de l'Espanyol. El club blanc-i-blau va arribar a Montilivi amb un autocar que no és l'habitual en espera que n'hi entreguin un nou de trinca que arribarà d'aquí a deu dies. L'autocar va ser pintat per a l'ocasió amb l'escut de l'Espanyol per al desplaçament a Montilivi. Però un d'un operari de l'empresa de transport es va oblidar d'esborrar les sigles FCB, relatives al Barça, que hi havia al sostre de l'autocar. Això va empipar molts seguidors periquitos, que no podien entendre el perquè d'aquesta errada i els comentaris van deixar en un segon pla la supercopa i es van centrar en l'anècdota. No obstant això, l'empresa concessionària va esmenar ràpidament l'error. Just començar el partit l'autocar va abandonar l'aparcament de l'estadi i minuts després ja estava repintat el sostre i eliminades, de manera quirúrgica, la sigla FCB. Tot i això, el mal per molts seguidors ja estava fet i alguns s'atrevien a demanar la dimissió d'alguns directius. Era la nota pintoresca d'una supercopa de Catalunya que segueix sense trobar el seu encaix en el calendari. I el que és més important arribar, per fi, a un format que pugui estimular els dos grans clubs del país. Ara mateix, el Barça i l'Espanyol s'agafen aquesta competició com una actitud més protocol·lària i funcionarial. Només cal veure com els dos entrenadors van aprofitar per donar minuts als futbolistes menys habituals i resguardar el gros de titulars a casa per evitar mals majors. Els futbolistes hi van posar voluntat però tampoc, cap d'ells, va anar més enllà del que es pot considerar un break o un simulacre d'entrenament. Caldrà tornar a repensar aquesta competició i buscar noves solucions per fer-la realment atractiva i no caure en la reedicions de vells models que malgrat canviar de nomenclatura no han aportat gaire cosa nova. En tot cas, els 5.110 espectadors que es va aplegar a Montilivi van gaudir a final d'octubre del primer derbi del curs. El pròxim, de ben segur, que serà molt més calent i sense focs d'artifici ni debats estèrils sobre autocars.