Empatar així suma
Barça B. El filial blaugrana es va refer contra l'Sporting en un duel vibrant i ple d'ocasions en què només va faltar el gol
SPORTING0
BARÇA B0
El Barça B va mostrar la setmana passada la pitjor imatge de la temporada a Tenerife, on va perdre de manera clara, però ahir se'n va refer amb escreix. I això que només va empatar, i sense gols, al Miniestadi. El punt aconseguit contra l'Sporting, que continua sent l'únic equip invicte de la categoria, és de molt valor sobretot per com es va aconseguir. Cap dels dos equips va marcar, però tots dos van oferir un gran espectacle, amb oportunitats a les dues àrees, en un duel de forces més que igualat i alhora vistós.
Els homes d'Eusebio, que va presentar quatre canvis respecte a l'onze de Tenerife, estaven avisats de la perillositat del conjunt asturià, i ho van veure confirmat tot just començar. Encara no s'havia disputat ni un minut quan primer Ortolà, amb una gran estirada, i en el posterior llançament de córner, Samper sota els pals amb el cap, van evitar el gol. Poc després era de nou Ortolà el que havia d'intervenir amb encert per desviar una gran rematada de Guerrero en una badada defensiva. L'Sporting havia sortit molt fort, obligant els blaugrana a donar el màxim per no veure's superats i plantar una mica de cara. I ho van fer, ja que en el minut 10, gràcies a una gran passada de Ié, Dongou va tenir el gol a les seves botes, però va perdonar sol davant Cuéllar. El Barça B intentava ser pacient i tenir la pilota, tant per tractar de fer mal com per evitar danys majors, ja que cada cop que els d'Abelardo s'apropaven a l'àrea ho feien amb molt de perill. Gairebé cada centrada era sinònim d'ocasió per als asturians, però la imprecisió en la definició, com es va veure en les rematades desviades de Ndi i de Bernardo poc abans de la primera mitja hora, va jugar a favor dels blaugrana, que en el tram final del primer temps van començar a respirar per primera vegada en tot el partit. Més segurs al darrere i amb més possessió i mobilitat dels tres homes de dalt, els d'Eusebio es van treure la pressió de sobre, es van anar apropant a l'àrea i van posar fins i tot la por al cos a l'Sporting, amb una rematada alta de Dongou després d'un refús del porter i un parell de xuts llunyans de Grimaldo i Cámara.
El duel de forces amb què havia acabat la primera part es va repetir a l'inici de la segona. Cap dels dos equips semblava conformar-se amb l'empat. Per buscar el triomf va entrar precisament Sandro per Joan Román, un canvi que va aportar més presència dalt. Adama també apareixia més i això va fer recular uns metres l'Sporting, que no renunciava, però, a dir-hi la seva de tant en tant, ara més al contraatac. Dongou i Grimaldo ho van provar per part blaugrana, però ja fos per la indefinició en la rematada o pel porter rival –Ortolà va viure força més tranquil els segons 45 minuts– el gol continuava sense arribar. Tampoc hi va faltar la polèmica, amb dos possibles penals, un a cada àrea, i un més que probable –el linier va corregir l'àrbitre– sobre Adama, que també va estavellar una pilota al travesser. També va topar Muñiz amb la fusta en els últims minuts, de sofriment per als blaugrana, que també van patir a pilota aturada. Al final, sense gols. Però va ser l'únic que va faltar, ja que de bon joc, dels dos equips, en va sobrar.