Un cara a cara familiar
3a divisió. Els germans Boris i Roland Garrós no s'havien creuat fins ara en un mateix partit i ho faran diumenge que ve a Can Rosés, en l'enfrontament entre el Rubí i el Cerdanyola
Diumenge que ve, a Can Rosés, hi haurà una persona que tindrà un dilema que mai abans no havia tingut: no sabrà si animar el Rubí o el Cerdanyola. Es tracta de la Lourdes, la mare del Boris i el Roland Garrós, que té un fill jugant a cada equip. Ella, que alterna els dos camps en funció de qui jugui com a local, tenia fins ara clar qui volia que guanyés, però en aquesta ocasió la cosa és complicarà. La situació, de fet, és nova, ja que Boris i Roland no s'havien enfrontat mai. “Nosaltres farem el nostre partit, però qui ho passarà pitjor seran els familiars, que viuran una situació una mica estranya”, afirma Boris, que bromeja amb el que esperen d'ells: “Volen que fem un gol cadascun.”
Els dos germans, que són dos davanters de perfil diferent –Boris és el clàssic ariet i Roland és un extrem hàbil–, s'han format als mateixos clubs, la Penya Barcelonista Anguera i l'Europa, però mai no han compartit vestidor, ja que es porten dos anys de diferència i han seguit dos camins que no s'han creuat mai. Aquesta temporada, de fet, és la primera vegada que coincideixen en la mateixa categoria.
Boris és el tercer màxim golejador de la lliga, amb 7 gols. A més, amb el Rubí viu un moment dolç: “Tinc la sort que estem fent les coses bé, anem líders i generem ocasions. A més, la fortuna de cara a porteria m'està somrient i estic fent gols.” Aquesta ratxa li servirà per treure's una espina, la decepció de l'estiu: “Havia firmat pel Sant Andreu, i amb l'arribada de la Dinorah em vaig haver de buscar la vida.”
Cercant la consolidació
Si Boris ja és un futbolista consagrat a tercera, Roland, que té aquest nom per l'afició del seu pare al tennis, s'hi espera consolidar aquest curs, després de ser un dels jugadors més destacats de la Muntanyesa la temporada passada, en què va fer deu gols. Ara, després d'un inici sense protagonisme al Prat –“em van donar pocs minuts i no vaig saber expressar al camp el meu futbol”–, està recuperant sensacions al Cerdanyola. “Estic content i no em puc queixar, ja que m'han acollit molt bé i l'entrenador confia en mi”, afirma Roland, que afegeix: “Ara vull ajudar perquè l'equip faci una bona temporada, completar un bon curs i marcar els meus gols per continuar més temps en la categoria.”
Diumenge, en tot cas, tots dos voldran fer soroll: l'un per allargar la gran ratxa del Rubí, que és líder i encadena quatre victòries, i l'altre per trencar la dinàmica de dues derrotes del Cerdanyola, que espera tornar a apropar-se a la zona de privilegi.”