la contracrònica
Un derbi d'alt voltatge
i el Palamós-Costa Brava va presentar la millor entrada de la temporada
Hi havia moltes ganes de tornar a viure un derbi gironí a la segona A, i l'afició no va decebre. 3.576 espectadors es van aplegar al Palamós-Costa Brava per veure el partit entre el Llagostera i el Girona (va ser la millor entrada del curs), un miler dels quals van ser aficionats del club de Montilivi, que principalment van ocupar el gol visitant i una part de la zona de preferent. El partit prometia i tenia tots els ingredients perquè fos un gran espectacle, amb el temps que va acompanyar en tot moment i amb tres punts en joc molt importants per als dos conjunts.
La prèvia del matx havia començat molt abans als bars propers al municipal palamosí, que es van anar buidant a mesura que s'acostava l'hora del partit. Els aficionats del Girona van ser els primers a començar amb els càntics al gol visitant (“Llagostera és un barri de Cassà”, cantaven alguns), al mateix temps que es desplegaven les primeres banderes blanc-i-vermelles. També es van poder llegir algunes pancartes, la més impactant la que posava “La província és nostra”, de Gerunda Sud. Continuant amb la gresca, alguns aficionats del Girona cridaven, irònicament, “Uiiiii, Uiiii!”, cada cop que els jugadors del Llagostera fallaven un xut durant l'escalfament.
Per la seva banda, l'afició llagosterenca va començar a despertar amb una sonora xiulada quan l'speaker va anunciar l'onze titular del Girona, just abans que els mateixos aficionats locals coregessin el nom de Moragón i la resta. A la llotja, cordialitat màxima, amb un bon nombre de personalitats presents. Tot estava a punt i, després d'escoltar l'himne del Llagostera a tot drap, el duel va començar. Al mateix temps, uns aficionats del Girona demanaven fotografiar-se amb els descartats Jandro, Juncà, Christian Alfonso i Cristian Gómez. L'estadi feia goig, la gespa presentava un aspecte prou digne i la pilota va començar a rodar, amb uns primers compassos entretinguts que van acabar amb el primer gol del Girona, obra de Mata. La diana va desfermar l'eufòria de l'afició visitant, que la va celebrar amb energia i va poder continuar el seu repertori de càntics. En canvi, l'afició del Llagostera va quedar congelada, esperant que el seu equip reaccionés aviat. Lluny d'això, pocs minuts després el Girona va marcar el segon gol (Ramalho) i el partit semblava vist per a sentència, però precisament aquest 0-2 va fer posar les piles als locals. El Llagostera va retallar distàncies a la mitja hora de joc, moment en el qual la seva afició va poder celebrar la primera alegria de la tarda.
La segona part va transcórrer ràpidament, amb el Llagostera atacant i el Girona que mostrava una solvència defensiva excepcional. Les dues aficions continuaven animant, ara amb més força la llagosterenca, que agraïa l'esforç del seu equip per buscar l'empat, que no arribava. La del Girona corejava el nom de Becerra, ara ben a prop seu, en cada intervenció, i també demanava l'entrada al terreny de joc de Felipe, que finalment no va tenir l'oportunitat. I del soroll al respecte, quan Fran Sandaza va haver d'abandonar el camp en llitera després d'una entrada de Pitu.
El partit va continuar i, llavors, l'afició local la va agafar amb l'àrbitre, primer per haver assenyalat un fora de banda mal sacat i després per un fora de joc de Sergio León. “Fora, fora”, cridava la gent, que també treia algun mocador. De l'eufòria es va passar al silenci sepulcral, quan Jesús Imaz va caure inconscient al terra en el temps afegit després d'un fort xoc amb el cap de Jonás Ramalho. Van ser moments d'espera i molta tensió, amb els jugadors amoïnats, posant-se les mans al cap, esperant que els metges reanimessin el futbolista. Després d'uns minuts d'incertesa, el jugador va abandonar el terreny de joc en llitera, just quan Valdés Aller va donar per acabat el partit i va guanyar-se l'última esbroncada de l'afició local. I també dels jugadors i el cos tècnic llagosterencs, que no entenien per què l'àrbitre no va deixar treure la falta. Al final, el derbi gironí va tenir de tot: gols, emoció, rivalitat i més d'un ensurt, amb una victòria molt treballada del Girona. L'estadi de Montilivi viurà el segon assalt en el partit de tornada.