És per tots conegut que el gener passat es va lliurar el premi de la Pilota d'Or. Molts dels focus d'atenció periodístics estaven pendents de saber qui guanyaria la pugna entre Cristiano Ronaldo i Messi. Fins i tot alguns mitjans feien campanya a favor de l'un o de l'altre. Però en aquesta edició hi havia un tercer jugador en discòrdia entre els tres finalistes, Manuel Neuer. Porter indiscutible de la selecció Alemanya i del Bayern de Munic, va ser un jugador clau per a la conquesta del mundial 2014 del Brasil per part del seu país i va rebre el Guant d'Or com a millor porter de l'esdeveniment. A més a més, amb el seu club la temporada passada va aconseguir la lliga i la copa alemanyes. Sens dubte, és un jugador que destaca per les seves excel·lents qualitats futbolístiques pel paper que desenvolupa, i al mateix temps per la capacitat de participació que té amb els peus, fet crucial per a la construcció del joc de l'equip. Ara bé, la realitat s'imposa i segueixen sent els jugadors de camp els que s'emporten tots els honors. Què més hauria de fer un porter per poder obtenir un reconeixement al millor jugador de l'any? Com és que dels 23 candidats del 2014 només dos eren porters, Neuer i el belga Thibaut Courtois? Per què des que va néixer aquest premi, l'any 1956, tan sols un porter, Lev Iaixin el 1963, ha aconseguit aquest guardó? Les respostes poden ser molt variades, començant per la discutible composició del jurat i la normativa per adjudicar el premi. Però, deixant de banda tot aquest circ, no creieu que hi ha un rerefons, fins i tot un aspecte cultural, en què el paper del porter queda relegat en un segon terme? En general, en tots els esports d'equip en què existeix aquesta figura, malauradament es considera més important fer gol que no pas evitar-lo. Però no hem d'oblidar que aquest lloc específic té una gran rellevància en l'equip.

En moltes ocasions és el primer jugador a iniciar les accions d'atac o contraatac i l'últim que té la responsabilitat d'enfrontar-se amb l'equip rival perquè no aconsegueixi l'objectiu de fer gol. La seva bona o mala intervenció pot arribar a representar bona part de l'èxit o del fracàs de l'equip. A més, pel rol i espai exclusiu que ocupa al terreny de joc, les seves accions són molt visibles per a tothom, especialment les seves errades. Segur que recordareu la darrera pífia d'Iker Casillas contra l'Atlético de Madrid en el partit de lliga al Vicente Calderón. És per això que m'agrada especialment el tractament que fa la Federació Europea d'Handbol en el seu lloc web (www.ehftv.com), en el qual, a banda de mostrar els millors gols de cada jornada dels equips europeus, també fa un recull de les cinc millors aturades tant en categoria masculina com femenina. És, sens dubte, una bona manera de valorar aquesta tasca. Cal remarcar que, per cada llançament interceptat, com a mínim implica que el teu equip no hagi de fer un gol més. Les accions del porter poden influenciar clarament en el resultat final del partit. I la seguretat i la confiança que tingui en si mateix i la que tinguin els seus companys en ell serà de gran importància per al bon rendiment de l'equip.

Les funcions i tasques que ha de desenvolupar un porter requereixen un procés d'ensenyament i aprenentatge específic. Dissortadament, i sobretot en les etapes de formació, és una de les parcel·les més oblidades. Bàsicament, perquè comporta per part dels entrenadors que tinguin uns coneixements més amplis que impliquen la seva preparació, i també per la falta de temps que es pot dedicar en els entrenaments. El desenvolupament de les habilitats del porter s'han de portar a terme a través de mètodes d'entrenament diferents a la resta de jugadors sense tenir-lo aïllat de l'equip. Una de les que destaca per sobre de la resta amb diferència és la destresa perceptiva d'interceptar la pilota llançada a gran velocitat. En aquests sentit, hi ha estudis que demostren la importància d'anticipar-se al moment de la sortida de l'objecte mòbil tenint com a referència els indicadors gestuals del jugador adversari. En definitiva, a part de treballar aspectes com l'agudesa visual, el camp visual i el temps de reacció, és fonamental ensenyar al porter en què concretament s'ha de fixar per poder reaccionar a temps per tal d'aconseguir que la pilota no entri dins la porteria.

A part d'aquests aspectes esmentats anteriorment, hi ha un altre que sempre va associat en tot el que es fa, el psicològic. Aquest element condiciona en gran mesura el seu rendiment a causa de la gran concentració que porten implícites les seves accions i la seva transcendència. En conseqüència, és absolutament determinant l'estat emocional que el porter tingui durant les diverses situacions positives o negatives que es donen durant un partit. Només cal observar la reacció d'un porter d'handbol després d'aturar un penal. La capacitat de tolerar la càrrega emocional que comporta la seva responsabilitat determinarà el seu nivell competitiu. Hi ha porters que fan molt bons entrenaments però que, després, el seu rendiment en un partit es veu afectat considerablement.

Recordeu quan éreu petits qui es posava de porter? Generalment, anava a la porteria aquell qui no tenia prou habilitat per fer de jugador de camp (més aviat es vivia com un càstig) o el valent que quan li xutaven les pilotes no s'apartava o es protegia. Per això és rellevant que en esports com el minihandbol sigui obligatòria la rotació d'aquest rol, però no per ser viscut com un fet negatiu, sinó tot el contrari, per fer agradar als nens aquest rol tan important per a un equip. Ara bé, també és veritat que no tothom pot tenir les virtuts que requereixen aquesta noble tasca. Suposo que per això l'any 1985 Joaquim Maria Puyal va cridar amb totes les seves forces:“Urruti, t'estimo!”