Avui fa deu anys d'un dels episodis més rocambolescos que ha viscut la Federació Catalana de Futbol: les eleccions a la presidència que van enfrontar el poder establert, arrelat i encarcarat des de feia anys i panys (representat per Jaume Roura) i la candidatura que liderava Jordi Roche, que prometia una revolució i una modernització de l'ens federatiu.

Aquell 3 de març del 2005, però, va acabar passant a la història com un dels exercicis més mal entesos de democràcia. Aprofitant totes les escletxes d'un reglament electoral molt lax, aquelles eleccions es van convertir en un campi qui pugui en què la participació es va disparar fins a un sospitós 91,4%. Els vots delegats (907) –n'hi havia prou amb un simple escrit del secretari del club– van superar amb escreix els vots directes dels mateixos presidents (363). Va ser un escàndol majúscul ben poc dissimulat per Roura, que va enviar a votar joves en autocar contractats a través d'ETT. Roche ho va fer de manera més discreta, però tots dos candidats van acabar admetent dies després al Tribunal Català de l'Esport –que va haver d'intervenir a partir de la impugnació de vuit clubs– les irregularitats en el vot delegat.

La jornada electoral del 3 de març encara va guardar algun detall encara més surrealista, com ara la ridícula compareixença a les vuit del vespre de Jaume Roura autoproclamant-se guanyador de les eleccions. Ja a la matinada, i després d'un recompte inacabable, es va conèixer el triomf de Jordi Roche per 160 vots de diferència (638 per al gironí, i 478 per a Roura).

Uns mesos després, el Tribunal Català de l'Esport va decidir anul·lar les eleccions i el procés electoral. Prèviament, el secretari general de l'Esport, Rafel Niubó, va canviar el decret de federacions per evitar la pràctica fraudulenta del vot delegat. El 8 d'octubre Roche va lluitar a les urnes amb Dani Rius (Roura es va retirar) i el triomf del gironí va ser per golejada (553 a 179) i el canvi va ser, finalment, possible.