El setembre del 2014, després d'unes massives manifestacions portades a terme pels estudiants de Hong Kong, el govern xinès va demanar al Regne Unit, antic colonitzador de la ciutat estat, que deixés d'immiscir-se en els assumptes dels hongkonguesos, tenint en compte que es tracta d'una regió especial administrativa xinesa. No obstant això, els estudiants, la veu més encesa d'un poble, no volen que uns o altres dirigeixin el futur de la regió. Demanaven més amplitud en el sufragi universal acceptat pels xinesos. Aquests farien passar un filtre per decidir els candidats adients. Per tant, els hongkonguesos tenien dret a sortir al carrer a demanar més llibertat. “Entenc els meus companys d'equip, trobo moltes similituds entre el que passa a Hong Kong i a Catalunya. Els hongkonguesos s'estimen molt el seu país”, comenta Jordi Tarrés, jugador català que fa cinc anys que juga a futbol a Hong Kong i que és un dels jugadors destacats. Per a Jordi, occidental i amb un lustre al país, la situació agafa un caire dramàtic. Per a ell és una autèntica barbaritat el que volen imposar, l'eliminació del sufragi universal. I per què? Perquè Hong Kong, en molts aspectes, és diferent a la Xina.

La lliga més seguida a la gran regió és la Premier League. No obstant això, l'objectiu de les autoritats és aconseguir que la Hong Kong Premier League, la primera divisió del país, tingui molt més renom, molta més projecció internacional i els seus equips puguin jugar competicions internacionals. I, per tant, l'estiu del 2014, es va decidir crear un nou sistema, semblant al d'altres països de l'Àsia. Es va eliminar l'antiga HKFA First Division i es va crear la Premier League, una competició amb costos més alts, una injecció econòmica potent i un sistema de moviments més tancat. “Està havent-hi una millora. La nostra lliga està lluny en infraestructura de la lliga xinesa o japonesa, però està creixent, juguem més copes, més partits...” explica Rubén López, jugador català, actualment a les files del Yokohama FC Hong Kong (YFCMD), equip de la zona mitjana de la taula. El barceloní va arribar a Hong Kong després de molts anys en la segona divisió B i en la tercera divisió del futbol espanyol, amb sis equips (va passar pel Vilobí i el Terrassa). Ara, amb 35 anys, esgota la seva carrera en un lloc exòtic. Amb ell i Jordi, hi juga un tercer català, Fernando Recio, a les files del Kitchee. A més, set espanyols repartits pels nou equips que forma la Premier League. Entre els catalans, hi ha molt bona relació, tot i que malauradament coincideixen poc. Malgrat ser una ciutat estat, les distàncies són molt llargues, i Rubén viu a una hora en metro de Jordi i Nando, tots dos al millor equip actualment de la lliga. Rubén, al Yokohama, gaudeix de la vida amb molt de moviment de Hong Kong, en un equip amb objectius més baixos que el Kitchee, però que necessita començar a guanyar i apropar-se als tres gegants de la categoria (a més del Kitchee, el South Xina i l'Eastern Football) per aplegar més seguidors al camp i tenir més reconeixement internacional (els clubs hongkonguesos solen jugar l'AFC Cup, l'equivalent asiàtic a l'Europa League). Però té clar una cosa: ha estat una bona decisió abandonar el futbol català per jugar a l'Orient. “M'agrada jugar aquí perquè estic a punt de fer 36 anys i segueixo a un alt nivell, tant físic com futbolístic i això encara em permet dedicar-me només a la meva passió, cosa que a Catalunya i a Espanya no podria fer”, comenta Rubén. El nivell és equiparable a una lliga bàltica o escandinava, però la projecció és més alta i els sous, també.

No obstant això, dins d'un producte encara en creixement, hi trobem un petit tità en òrbita. L'actual i últim campió de la First Division, el Kitchee, que actualment és a punt de guanyar la primera edició de la Premier League. I Jordi Tarrés és el jugador més destacat. Amb sis títols a les espatlles i cinc distincions individuals, Jordi gaudeix de la seva cinquena temporada. Sempre ha estat en l'onze ideal de la lliga i ha ajudat a un club, sempre a l'ombra del South Xina, a rellançar la seva història. I ell té clar que l'evolució del futbol hongkonguès és favorable. “El futbol encara evolucionarà més. Hi ha marge de millora en l'aspecte tàctic, però cada cop més la gent europea arriba a Àsia i aporta els seus coneixements.” Jordi, juntament amb Nando Recio, conformen una plantilla amb onze estrangers i un projecte en comú: arribar a guanyar l'AFC Cup i arribar a la Champions League d'Àsia. Jordi ha aportat 72 gols i el seu retrat surt en tots els cartells promocionals de la lliga, a més de tenir un petit club de fans. Coneix com cap català el caràcter dels hongkonguesos, i no dubta que cada cop més, la lliga guanyarà adeptes, perquè són gent treballadora, educada i molt llesta. Per molts dirigents del futbol del país, una de les vies per obrir-se al món és a través del futbol, d'una selecció que lluiti per entrar en la copa Àsia i una lliga en la qual arribin jugadors europeus amb ganes de progressar. Que arribin a un territori acostumat a formar part d'un país més gran, però que no ha perdut les ganes d'evolucionar com a nació.