Un hoste que imposa temor
El rival de l'Ascó. El Jumilla, pragmàtic i defensiu, se sent més còmode a domicili, on pot cedir la iniciativa
L'Ascó haurà d'estar atent aquest dissabte al municipal. Per pujar de manera directa en la fase de campions, el conjunt de la Ribera d'Ebre haurà de superar un Jumilla que imposa respecte, sobretot quan juga fora de casa. Els números canten. A La Hoya, que és el seu camp, els d'Aquilino Lencina han sumat 34 punts, mentre que en els desplaçaments n'han aconseguit 38. Poca broma. Tot plegat té una explicació: són el típic conjunt pragmàtic que juga més còmode sense la pilota, sortint al contraatac, ja que disposa de dos homes desbordants i amb molta pólvora, Paolo Etamané (15 gols) i Gonzalo (13). A casa, en canvi, pateixen més, sobretot quan els rivals els cedeixen la iniciativa. A més, a la ciutat de Jumilla (uns 25.000 habitants) hi ha força més tradició pel futbol sala, ja que hi ha un club en la màxima categoria, de manera que a veure l'equip de futbol, refundat el 2011, hi van habitualment uns 200 espectadors. En un play-off, en tot cas, s'ha d'entreveure un ambient hostil, com en la majoria de camps del sud de l'Estat quan reben la visita d'un club català.
Des de la defensa
La principal virtut del Jumilla és el rigor defensiu. Amb una parella de centrals molt experimentats com ara Múrcia i Quintero, i un porter rodat com és Rojo, el quadre blanc-i-blau ha encaixat aquesta temporada 29 dianes, fet que l'ha convertit en el segon conjunt menys golejat del grup. En atac, però, tampoc no sol fallar, i és també el segon més realitzador (60 gols). Vaja, que l'equilibri mana en un bloc que, això sí, és curtet, ja que més enllà dels joves del filial, el tècnic disposa de catorze habituals.