El derbi a Montilivi
Visites esporàdiques
El partit d'avui serà l'estrena del Llagostera com a visitant a Montilivi en competició oficial
El club llagosterenc va mirar de compartir l'estadi amb el Girona aquest curs, però tot es va girar arran de la marxa d'Oriol Alsina
un gol de Jaime Mata de penal, en el minut 88, va decidir l'últim Girona-Llagostera a Montilivi. Era el 8 d'agost, en la recta final de la pretemporada, i el Girona havia decidit convidar el club veí al trofeu Costa Brava, en un duel que a l'hora de la veritat –com sol passar en tots els amistosos de pretemporada– va ser força descafeïnat. Res a veure, és clar, amb la previsió que hi ha avui, en el primer partit de competició oficial que jugarà el Llagostera a Montilivi. I això que, per moments, va avançar molt la possibilitat que l'estadi s'hagués convertit en la seva seu en l'arribada al futbol professional.
El Girona i el Llagostera se solien trobar en partits amistosos de pretemporada i en la copa Catalunya, però gairebé sempre ho feien al municipal llagosterenc. A Montilivi s'hi havia jugat un partit d'entrenament entre setmana, just després de les vacances de Nadal, el 30 de desembre del 2010, amb els gironins fent una bona campanya a segona A i els llagosterencs, a tercera, l'any que van pujar a segona B. Més endavant, el març del 2012, hi va haver un altre partidet d'entrenament, però a Navata.
Porta oberta, porta tancada
L'ascens històric i imprevisible del Llagostera a segona A va obligar el club a buscar un nou emplaçament per als seus partits com a local. I va pensar en Montilivi, aprofitant la connexió innegable amb el Girona, el director esportiu del qual, des del desembre anterior, era Oriol Alsina. Els dos clubs, amb el suport dels dos ajuntaments, van acordar compartir l'estadi. Però al cap de tres dies, Alsina va fer marxa enrere i va decidir deixar el Girona i centrar-se en el Llagostera. L'escenari va canviar de cop. L'Ajuntament de Girona va condicionar l'acord per compartir l'ús al compromís per escrit del Girona. Tocava moure fitxa a l'entitat gironina, que va acabar denegant la petició “seguint criteris logístics, organitzatius i socials”. El Llagostera va acabar trobant refugi a Palamós i va començar una aventura per mirar de convertir-se en el referent de la Costa Brava.