L'Hospitalet va estrenar-se en el prestigiós palmarès del Torneig d'Històrics, que enguany ha celebrat la 30a edició. El conjunt riberenc tenia en els seus mèrits haver disputat una única final (contra el Masnou, el 2009), que va perdre, però ahir es va rescabalar en un partit prou pràctic. En un campionat ple de sorpreses en la primera fase, els de la franja van acabar amb les il·lusions del Granollers de tercera divisió i van imposar la lògica de la categoria, sovint desdibuixada en els partits de pretemporada.

L'inici de partit no va ser del tot reeixit per als de Martí Cifuentes, que van veure com el rival els va disputar la pilota. Però anaven passant els minuts i s'anaven sentint més còmodes fins que una estrebada muscular va acabar amb el concurs del davanter Boris Garrós –no pinta bé, tot i que falta l'ecografia. L'equip es va refer de seguida, perquè, tot just acabar la substitució, Iván Guzmán va marcar amb el cap una falta picada per Ton Alcover. Després del gol, el partit va decaure força i el Granollers no va donar gaires símptomes de reacció a banda d'una rematada de cap d'Àlex Gil que va sortir per sobre del travesser.

Després de la represa, l'Hospitalet sí va semblar sortir amb una marxa més, disposat a tancar la final. Així, Carreras no va encertar en un xut des de la frontal de l'àrea i el conseqüent córner d'Alcover va picar al pal. Quan els vallesans s'intentaven recuperar d'aquests dos avisos, els de la franja van donar el cop definitiu: Ortega va aturar el xut de David López, però el rebuig va beneficiar l'Hospitalet i Javi Pérez va culminar amb el segon gol la seva bona actuació en el torneig.

Albert Garcia va apostar pel duet atacant Bauli i Cano, però el joc es va quedar aturat durant molts moments pel reguitzell de canvis que va haver-hi després de la diana de Pérez. A deu minuts del final, el xoc va despertar de cop gràcies a un xut de falta David Duran que se'n va anar a fora. A la desesperada, el conjunt del Vallès Oriental va començar a inquietar Víctor Ibáñez i a sovintejar la seva àrea. Tant va ser així que, de la falta dins l'àrea que va cometre Coch, Carlos Cano va aprofitar per retallar distàncies des dels onze metres. Semblava que era tard, però el davanter va arribar a tenir en el seu cap l'empat; la rematada, però, va sortir desviada lleugerament.