Montilivi i les garrotades
Per si no fossin prou recents els capítols del Lugo i del Saragossa, ahir va ser el Numància qui va estabornir el Girona en un final d'autèntic malson en l'estrena del curs a l'estadi
Els de Machín es feien il·lusions amb el 2-1, després que Mata (34') i Lejeune (68') haguessin capgirat el 0-1 del Numància (2')
Montilivi sembla darrerament un escenari de pel·lícules de terror que acaben indefectiblement de mala manera per als interessos del Girona. No cal furgar en els episodis del Lugo i del Saragossa, però ahir s'hi va afegir un tercer final més que cruel que si no va ser tan dramàtic com els dos anteriors és perquè tot just era l'estrena a casa i encara queda tota la lliga. Però és imperatiu trencar aquesta dinàmica negativa i maliciosa perquè les garrotades no es converteixin en una constant i el Girona no entri en depressió. No cal plantar alls a la gespa o a darrere les porteries. N'hi ha d'haver prou amb afinar la concentració i saber gestionar molt millor els moments decisius.
De fet, en ben pocs minuts es va passar de l'eufòria a la desesperació. La canonada de Lejeune –potència i precisió– va significar un dels gols més espectaculars que s'han vist mai a l'estadi. Tothom vibrava, perquè la plasticitat de la rematada completava la remuntada dels gironins, que havien anat a remolc del Numància des del minut 2. Els de Machín, però, es van descontrolar per complet i no van posar el llacet a la victòria. Els dos gols del Numància van ser perquè el Girona s'ho faci mirar. El 2-2 va néixer en un contraatac quan qui havia de trobar els espais era l'equip local i no pas el visitant. S'hi va afegir també una errada en el tall de Richy. Aquino, que feia un minut que era sobre la gespa, s'ho va fer tot: va provocar el penal i també el va transformar. El 2-3 encara va ser més calamitós perquè tot va començar amb una falta perillosa a favor del Girona més enllà del minut 92. L'última oportunitat havia de ser dels locals, però Granell –estranyament en ell– la va executar de manera molt deficient, a les mans de Munir. I el porter visitant va ser a temps de començar un últim contraatac que va acabar amb una falta si fa o no fa idèntica, però a favor del Numància. Sobre el paper era un respir que no hi hagués Julio Álvarez sobre la gespa, però Dani Aquino la va penjar de meravella i Pablo Valcarce va guanyar l'esquena als defenses i va estirar el peu per posar el 2-3 que va fer emmudir l'estadi. El Girona no va tenir temps ni de posar la pilota en joc. En el minut 82 tenia els tres punts gairebé a la saca i al final del partit, ni tan sols un.
Amb el peu esquerre
La pissarra de Machín va quedar alterada només de començar. Ningú no esperava un gol en contra tan aviat, però el Numància va sortir molt ficat en el partit i amb molta empenta. No havien passat ni cinc minuts que els sorians ja havien marcat un gol i estavellat una pilota al pal. Amb un 0-2, el partit sí que s'hauria convertit en un port de categoria especial. Lògicament, el 0-1 no era tan greu, però obligava els gironins a posar-se les piles després de sortir despistats en defensa i amb les idees molt poc clares en la construcció de joc.
En el moment que els locals van superar el desconcert inicial i els visitants van desaccelerar una miqueta, el partit es va equilibrar. El Girona va anar a més i va començar a inquietar Munir. Ho va fer bàsicament pels carrils. Javi Álamo va estar molt actiu per la banda dreta i Clerc i Felipe es van associar sovint per l'esquerra. Els locals van trobar bones posicions de centrada, però no van culminar-ne ni una fins al minut 34, quan Mata va rematar l'assistència d'Álamo. Ofensivament, no hi ha cap dubte que amb l'exjugador del Saragossa i del Sabadell, el Girona ha fet un pas endavant respecte al curs passat. Defensivament, ja és una altra història.
El Girona, que ja va acabar la primera part millor que el Numància, també va tenir el control de la situació en la fase inicial de la segona meitat. Sense ser un domini aclaparador ni ple d'oportunitats, els de Machín vivien sovint a prop de l'àrea rival. Ben al contrari que el Numància, amb molts problemes per arribar als dominis de Becerra. Per això, quan Lejeune va enviar el míssil a l'escaire i va marcar el 2-1, ja tothom vibrava amb el sis de sis. No comptaven, però, que el guionista del curs passat encara estava en actiu. La sortida de Dani Aquino va ser decisiva, com també el partidàs de Pablo Valcarce i la desconnexió gironina. Dos gols en un tres i no res i un gir del tot inesperat.
NUMÀNCIA: Munir; Unai Medina, Juanma, Orfila, Luis Valcarce; Antonio Tomás (Marc Mateu 71'), Gaztañaga; Julio Álvarez (Dani Aquino 81'), Pablo Valcarce, Natalio (Nacho 64'); i Álex Alegría.
GIRONA: Isaac Becerra; Kiko Olivas, Richy, Lejeune; Javi Álamo (Aday Benítez 78'), Pere Pons, Clerc, Granell, Rubén Alcaraz; Felipe (Jairo 75') i Mata.