Ni s'enlairen ni se'n surten
Girona. Empat del tot insatisfactori dels de Machín contra un rival d'escàs nivell. Els gironins van fer una bona primera meitat, però van desaccelerar i es van bloquejar en la segona part
Amb tot el que està ensenyant de moment el Girona, fins i tot costarà arribar al primer gran objectiu, que són els 50 punts. El ritme de puntuació –un punt per partit– es de descens i el nivell futbolístic, d'aprovat justet. L'equip de Machín no s'acaba d'enlairar i continua sense trobar fluïdesa ni capacitat de sorpresa en les transicions ofensives, massa repetitives: molta diagonal i joc directe, poca elaboració en tres quartes parts del camp. I si els que l'han d'endreçar, com Felipe i Mata, no estan fins en la rematada, ben poca cosa es pot fer.
El pitjor de tot és que l'Osca va puntuar fent un partit ben gris. Sobretot en atac, els aragonesos amb prou feines van inquietar Becerra. I en defensa tampoc és que es mostressin sòlids i impenetrables, però el Girona no va saber aprofitar ni les errades ni les facilitats. L'única cosa mig positiva és que el 0-0, tot i ser un mal resultat, no arriba ni a la sola de les sabates de les últimes clatellades a Montilivi contra el Lugo, el Saragossa i el Numància. Per alguna cosa es comença...
Bona primera part
El Girona va merèixer molt més premi en uns primers 45 minuts de control gairebé absolut contra un Osca que va sortir del cau ben poques vegades. Sense fer un gran futbol, els de Machín van col·leccionar un grapat d'oportunitats que haurien d'haver estat suficients per arribar al descans amb la victòria més que encarrilada.
Cristian Fernández i Jaime Mata van jugar al joc de les errades en una de les primeres accions del partit i tots dos es van endur el premi ex aequo. Si el defensa visitant la va ben vessar en un intent de rebuig en què no va tocar ni la pilota, la pífia del davanter local amb tota la porteria per a ell també va ser descomunal (4'). Només va ser el primer avís del Girona, que en la primera part va generar més oportunitats que joc. Però totes les ocasions, l'una rere l'altra, van acabar fora dels tres pals o amb aturades de mèrit de Leo Franco, que va haver de treure mans i peus per evitar que les rematades del mateix Mata (15') i, sobretot, Richy (21') i Felipe (32') acabessin dins les xarxes.
Pablo Machín va decidir retocar l'onze que havia calcat en les tres primeres jornades i va premiar amb la titularitat el bon partit de Coris i d'Eloi Amagat en la copa. Van canviar dos noms, no pas el dibuix ni la filosofia. Mentre el Girona va tenir forces i ritme, l'Osca va tenir problemes per contenir les embranzides locals. Álamo va començar molt més actiu pel carril dret que Coris per l'esquerre. Pere Pons –el millor del partit– va estar omnipresent en la zona ampla, ben ajudat per Eloi i no tant per Granell, que encara no ha aconseguit acostar-se al nivell del curs passat. Els centrals gironins van resoldre bé la poca feina que van tenir.
Desacceleració
Semblava que el gol havia de caure tard o d'hora, però el Girona ja no va ser el mateix després de la represa. L'Osca es va plantar millor defensivament i va desactivar un rere un altre tots els intents ofensius dels gironins, als quals els rivals semblen haver pres la matrícula. Els aragonesos van fer un bon exercici de rebutjar pilotes, aprofitant el joc directe, de vegades arcaic, dels de Machín.
I quan Machín va decidir moure la banqueta, els canvis van ser més per refrescar que no pas per intentar donar un cop de timó. Almenys, els dos primers van ser d'home per home (Clerc per Coris i Jairo per Felipe). El tercer va ser sorprenent, perquè tot i que hi havia poca pólvora a la banqueta, el jugador més ofensiu (Rubén Alcaraz) es va quedar sense sortir. El tècnic del Girona va sorprendre amb el jugador del filial David Serrano, el qual va ubicar en el lateral per avançar la posició d'Álamo. L'exjugador del Saragossa, però, ja estava pràcticament fos i en el tram final del partit la seva falta de frescor li va impedir ser lúcid en les darreres accions de partit.
El final de partit va ser un voler i no poder. El Girona, amb poca benzina i encara menys idees, no va saber generar ni una sola situació de perill. Tampoc va aprofitar l'estratègia, que en altres partits havia estat un magnífic recurs. De fet, en tota la segona meitat no va fer ni una rematada a porteria, i això és per fer-s'ho mirar.
GIRONA 0
GIRONA: Isaac Becerra; Kiko Olivas, Richy, Lejeune; Javi Álamo, Eloi Amagat, Pere Pons, Àlex Granell, Coris (Clerc, 65'); Felipe (Jairo, 65') i Mata (David Serrano, 75').. OSCA: Leo Franco; Òscar Ramírez, Carlos David, Fernández, Morillas; Bambock, Manuel Sánchez; Fran Mérida, Tyronne (Camacho, 75'), Carlos Calvo (Machis, 59'); i Luis Fernández (Héctor Figueroa, 70').. ÀRBITRE: Pérez Pallás, del col·legi gallec. T.G.: als locals David Serrano (76') i Lejeune (82'), i al visitant Manuel Sánchez (55'). T.V.: per doble amonestació a Bambock (67' i 87'), de l'Osca. PÚBLIC: 4.153 espectadorsEl Girona compleix la clausura parcial de Montilivi
El Girona va complir la clausura parcial de Montilivi i no va poder ubicar uns 600 aficionats del sector F del Gol Sud, que ahir va estar ocupat per una pancarta gegant que va posar la LFP; i una més petita que va haver d'assumir el Girona amb el lema: “respectar els àrbitres és respectar el futbol”, en català i castellà.