Qualsevol escenari diferent del de la victòria hauria tingut uns efectes depriments per al Girona, conscient que no podia demorar més el primer triomf a Montilivi, no només per la situació en la classificació sinó també perquè el discurs del vestidor hauria perdut força. Amb el 3-0 contra l'Albacete, tot es veu amb uns altres ulls. L'equip pren distància (ni que sigui visual) amb la zona baixa, després d'avançar quatre llocs, i s'ha tret un pes de sobre. L'alleujament és comprensible, i s'hi afegeix una dosi de confiança, autoestima i convicció destacada pels mateixos protagonistes.

“Ja era hora. Teníem ganes de guanyar a casa, feia partits que ho mereixíem i per fi va arribar el dia, amb contundència i fent les coses bé”, explicava ahir Kiko Olivas, l'únic jugador de camp que no s'ha perdut ni un minut del primer terç de lliga. El triomf no ha servit per treure grans conclusions ni fer lectures més optimistes del compte, però ajuda a refermar el discurs que sortia del vestidor. “Ens dóna moral per continuar fent les coses tal com les estem fent. Contra el Lugo, ja ho havíem fet molt bé. I la primera part de l'Albacete va ser de les millors que hem fet”, apunta l'exjugador del Sabadell, un dels protagonistes del bon rendiment defensiu dels gironins, que han vist com els rivals els creaven poc perill les últimes setmanes –“vam anul·lar un equip que juga bé i sol generar força ocasions”– i van mantenir la porteria a zero per cinquena jornada (de catorze). El conjunt de Pablo Machín s'ha mantingut solvent al darrere i només ha encaixat dos gols en els cinc últims enfrontaments, per bé que li van costar la derrota, contra el Lugo (0-1) i l'Alavés (1-0). De fet, els marcadors ajustats havien estat constants des de l'arrencada en la lliga, fins al punt que cap partit (ni victòries ni derrotes) s'havia resolt per més d'un gol de diferència. Fins al 3-0 contra l'Albacete, una golejada amb efectes vitamínics.