L'ANÀLISI
El valor de la continuïtat
Igualtat, imprevisibilitat i alguna sorpresa. Després d'haver-se disputat un terç del campionat, la lliga de segona A deixa ben clares les seves característiques habituals. La categoria de plata demostra, un cop més, que és la més complicada per fer pronòstics. Em podria aventurar, i difícilment m'equivocaria, a predir qui acabarà en les primeres posicions a primera divisió i, fins i tot, en els grups de segona B. Però a segona A és molt difícil. D'entrada, equips amb potencial per ser a dalt, com ara el Mallorca i l'Almeria, han començat malament. Tenen bones plantilles, però els resultats se'ls entravessen. La igualtat de la categoria, la feinada que suposa guanyar tres punts, fa que si no s'espavilen aviat poden quedar perillosament atrapats en les places perilloses. Haurien d'anar cap amunt, però no és gens fàcil capgirar tendències negatives.
A la zona alta hi ha equips que han trobat premi a la seva aposta per la continuïtat. En una categoria en què les diferències són mínimes, i en què sovint projectes massa ambiciosos i amb massa canvis es paguen cars, la recepta de la confiança i la paciència sol donar bons resultats. No em sorprèn, per exemple, que la Ponferradina sigui el quart classificat, a només dos punts de la zona d'ascens directe, ja que és un club consolidat a la categoria que fa molt bé les coses, mantenint el tècnic, la majoria de jugadors, ben apuntalats amb reforços puntuals, i la personalitat. És el mateix que ha fet el Nàstic, que fa tres temporades que té el mateix tècnic i un gruix de jugadors inalterat. Això fa que la idea, la manera de jugar, es mantingui i que ni tan sols noti el canvi de categoria. A més, el Nàstic té un gran director esportiu, Emilio Viqueira, que entén molt de futbol i pren bones decisions.
Dels altres equips de la zona alta em sorprèn el líder, l'Osasuna. Havia fet una aposta arriscada, fent una reestructuració important de l'equip, amb una barreja de futbolistes joves i d'altres de veterans, i de moment li ha sortit bé. La intensitat i el bon rendiment a casa el mantenen molt ben situat. L'Oviedo, per la seva banda, ja tenia una plantilla de segona A la temporada passada a segona B, de manera que no és cap sorpresa veure'l entre els primers després de mantenir l'entrenador i molts jugadors.
En la muntanya russa de sensacions que viu el Girona a segona A, aquesta temporada li toca, de moment, el patiment, però estic convençut que progressarà. Segurament ha notat alguna baixa, sobretot la de Sandaza, un futbolista que ajudava molt, però també de jugadors com ara Juncà i Cifu, importants pel sistema utilitzat per Machín. Els han trobat bons recanvis, però a l'equip li ha faltat alguna cosa més en determinats partits. Sigui com sigui, veig el Girona molt viu, sense problemes d'idees i amb un bon bloc. El Llagostera, per la seva banda, ve d'una temporada per emmarcar i tinc la sensació que ara té, fins i tot, millor equip. L'he vist sovint al seu camp i ofereix una molt bona imatge, amb molta intensitat. Tenen el problema dels partits a camp contrari, on estan encallats, però si hi aconsegueixen alguna victòria de seguida podran sortir de la zona baixa i mirar cap amunt.