Riscos al darrere

El Tenerife hi va posar empenta al principi i va deixar ben clar de seguida quines serien les seves armes més actives. Pep Lluís Martí va decidir rescatar Pedro Martín per a la punta d'atac, però les amenaces reals venien dels costats, amb l'activitat de Suso Santana i Omar. A més, els gironins assumien riscos, perquè els dos jugadors ofensius de les bandes dels locals fixaven molt amunt, fet que convertia el duel gairebé en tres un contra un per als centrals del Girona. És clar que la situació tenia una doble lectura, en funció del grau de col·laboració i de profunditat (en funció de què es prioritzi) de Javi Álamo i Carlos Clerc. La primera gran ocasió, però, no va ser ni del Tenerife ni d'una jugada elaborada als costats. Va ser a pilota aturada, a favor dels gironins, i només va faltar que Florian Lejeune posés la pilota al mateix lloc on la va posar el curs passat, en l'acció que va definir el duel (0-1). Aquesta vegada, però, la rematada del francès no va ser tan precisa (12'). De mica en mica, el Girona va guanyar control, com a mínim per fases. Perquè també hi va haver algun moment de patiment, provocat sovint per badades o per uns quants controls defectuosos de la pilota. Durant molts minuts, el guió va ser similar. Els locals buscaven les bandes (especialment Omar) i els gironins, que tampoc van disposar de gaires ocasions reals malgrat el risc aparent dels un contra un al darrere, intentaven que Felipe i Rubén Sobrino s'associessin. Perquè, pels carrils, arribava ben poca cosa. Curiosament, però, el 0-1 va tenir de protagonistes indirectes dos homes que no havien estat gaire inspirats. El gol va ser de Sobrino, que es va estrenar amb el Girona, però hi van contribuir Jairo (espès fins aleshores), amb una assistència d'or, i també Álamo, en la seva primera bona centrada, després d'una bona progressió de Kiko Olivas. L'alegria, però, no va durar ni dos minuts, i això que el descans ja s'albirava. En una acció a pilota aturada, Suso i Omar es van aliar i, amb la col·laboració de la passivitat defensiva del Girona, van situar l'1-1 per marxar als vestidors.

El 4-4-2 i el 4-4-1

El gol del Tenerife no havia arribat per cap desajustament defensiu ni pel riscos assumits al darrere, però Machín ja havia decidit fer un retoc –en part perquè Lejeune ja feia estona que arrossegava una groga– i plantejar una línia amb quatre homes al darrere, amb Kiko Olivas al lateral. Era l'escenari previst per a la segona meitat, però tot es va girar en un tres i no res. Sobrino hauria pogut passar de debutant golejador directament a heroi, però no va estar prou precís en un un contra un claríssim davant de Dani Hernández. I en l'acció continuada del córner posterior, va arribar l'expulsió de Javi Álamo, que va tallar un contraatac. O no va ser prou conscient que havia vist una groga feia quatre minuts, o va pensar que l'àrbitre no filaria tan prim o, directament, no va ser tan llest com Suso. El cas és que el canari se'n va anar a la dutxa, amb força més de mitja hora (35 minuts més l'afegit) per jugar-se.

Amb l'entrada d'Aday per Jairo, Machín –des de la distància, perquè també va ser expulsat en la mateixa acció– va plantejar un 4-4-1, amb Sobrino sol en punta fins que va ser rellevat per Mata. Tocava treballar encara més i defensar com a mínim l'1-1. I amb les idees clares, els gironins van estar molts minuts relativament tranquils. Al Tenerife li tocava fer el pas endavant, i no va saber ben bé com fer-lo. Per al Girona, en canvi, es tractava de replegar-se una mica més i mirar de trobar espais al contraatac. I van arribar jugades clares a l'àrea del Tenerife, especialment una rematada a boca de canó de Felipe amb la dreta (75'). Els locals van tenir un xut de falta de Suso que va anar a parar al pal (79'), abans de la rauxa final. Però va aparèixer Isaac Becerra, com si enyorés la dosi de protagonisme que li solien reservar, i hi va posar molta seguretat, ja fos a l'hora de blocar pilotes o de sortir a fora l'àrea, com si fos un lliure. I en el temps afegit, per més estrany que pugui semblar, qui més perill va generar va ser el Girona, que va acabar prou sencer després d'un bon exercici sense la recompensa majúscula, però tampoc havent de fer cara de babau com altres vegades.