Més futbol

El Reus, a l'altura

Per la mínima. L'equip roig-i-negre, amb personalitat i convicció, planta cara a l'Atlético i fins i tot marca primer gràcies a Carbia (30'), però sucumbeix als gols de Vietto (36') i Saúl (62')

El Reus pot estar més que satisfet amb la imatge oferta en la històrica visita de l'Atlético, amb fases del duel al nivell del rival i mostres de la seva personalitat. Fins i tot es va avançar gràcies a Fran Carbia (30'), però els visitants en van fer prou amb dos cops de cap, de Vietto (36') i Saúl (62'), per afrontar la tornada, al seu estadi, amb avantatge. I és que guanyar un equip del nivell de l'Atlético, ahir amb una barreja de titulars i reserves, ja és una altra història. El guió previst es va desenvolupar de seguida, amb l'Atlético de Madrid portant la iniciativa i intentant imprimir ritme al seu joc d'atac. El Reus defensava amb les línies juntes i avançades, intentant deixar pocs espais a la creació dels visitants, que buscaven les entrades pel carril esquerre de Siqueira, que topava amb un Cassama que no s'arronsava, i la visió de joc de Koke i Oliver a la segona línia. Així va arribar la primera gran ocasió del partit, quan una paret entre Oliver i Vietto va deixar sol el davanter centre colchonero davant Edgar Badia, més encertat en l'un contra un (7'), i també un xut de Koke interceptat per Olmo (22') i un altre de Correa, a passada de Koke, que va anar a parar al lateral de la xarxa d'Edgar Badia (26'). Quan tenia la pilota, el Reus intentava posar-hi pausa, fent-se-la passar encara que fos a la línia defensiva. Quan avançava ja era més difícil donar-li continuïtat, i per això si podia intentava ser més directe, buscant la referència de Fernando i la mobilitat de David Haro i Fran Carbia. La primera acció ofensiva dels roig-inegres va ser una centrada tancada d'Haro que va fer esforçar Moyá (15') i la segona va portar verí. En una passada llarga, en principi amb avantatge per a la defensa de l'Atlético, Fran Carbia, tot fe, va lluitar la pilota i es va beneficiar de la falta de contundència dels centrals Lucas i Savic per prendre'ls la pilota davant el porter, a qui va superar amb un xut ras (30'). L'alegria per un gol bastant inesperat es va desfermar a l'estadi, la qual cosa va propiciar cinc minuts d'embranzida per inèrcia dels locals. Es va acabar de cop quan Oliver va trobar temps per aixecar el cap a la banda dreta i va posar la pilota al cap de Vietto, que, massa sol i en posició dubtosa, va rematar lluny de l'abast de Badia (36'). Fins al descans, l'Atlético va aconseguir que la pilota estigués més estona al camp rival. El primer quart d'hora de la segona meitat va tenir poc ritme, amb els dos equips conscients que el marcador no era dolent per a cap dels dos. El que va canviar una mica el panorama va ser el segon gol de l'Atlético. Saúl va pentinar de cap la pilota en un córner servit al primer pal i la va fer entrar pel segon (62'). A partir d'aquí, el Reus, valent, es va estirar i va agrair que el rival, que no va fer canvis, hagués disminuït la intensitat. Així, Colorado, amb un xut llunyà desviat; Haro, amb una rematada que va acabar en córner, i, sobretot, dues accions de Ricardo, van portar perill a l'àrea dels blanc-i-vermells. El Reus, a més, va tenir algun córner per obligar els visitants a mantenir-se concentrats. De tota manera, concedir espais a un equip com l'Atlético és sempre arriscat, i per això, tot i que el Reus mantenia precaucions defensives, els visitants van protagonitzar alguna acció d'atac abans del final del duel.

REUS 1 ATLÉTICO 2

REUS DEPORTIU: Edgar Badia, Cassama, Olmo, Dinis (Moyano, 81'), Alberto Benito, Ramon Folch, Rafa García (Ricardo Vaz, 66'), Álex Colorado, David Haro, Fran Carbia i Fernando (Edgar Hernández, 61'). ATLÉTICO DE MADRID: Moyá, Gámez, Savic, Lucas, Siqueira, Saúl, Thomas, Koke, Oliver, Correa i Vietto. GOLS: 1-0 (30') Fran Carbia. 1-1 (36') Vietto. 1-2 (62') Saúl. ÀRBITRE: Fernández Borbalán. T.G.: Cap. PÚBLIC: Uns 4.300 espectadors.
Estic molt orgullós dels meus jugadors, em sento de primera. Els humils mereixem coses així
Natxo González
ENTRENADOR DEL REUS
Dono valor a la remuntada, però l'eliminatòria està igualada. No és un resultat còmode
Diego Simeone
ENTRENADOR DE L'ATLÉTICO
El Reus ha jugat un partit molt competitiu i no ha disminuït el ritme en cap moment, cosa que parla molt bé d'ells
És una pena haver perdut, però espero que la gent hagi gaudit perquè hi ha hagut moments fantàstics

Vorejant el ple i gran ambient

Finalment van quedar algunes localitats lliures, però l'entrada del partit d'ahir es va apropar als 4.500
espectadors de capacitat que té l'estadi municipal del Reus, amb presència d'uns 200 seguidors colchoneros. Es va viure l'ambient que s'esperava a la capital del Baix Camp, tant a la graderia com a la zona de premsa, amb una àmplia presència de mitjans de comunicació, mai vista a l'estadi roig-i-negre. En el minut 17 de la primera meitat, hi va haver crits d'independència i lluïment d'estelades repartides a l'entrada de l'estadi, contestades per força xiulets.

Les directives dels dos clubs, sense el president de l'Atlético, Enrique Cerezo, van celebrar al migdia un dinar en què es va retre homenatge a Josep Juncosa, que va iniciar la seva carrera al Reus i que va ser un mític jugador del club madrileny en els anys quaranta i cinquanta. El seu fill, Santi Juncosa, actual directiu del Reus i que també va defensar la samarreta de l'Atlético, també va estar present en el dinar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)