La meitat ja en tenen
Fent una repassada dels 22 clubs que formen la segona A queda clar que el Girona és un dels que tenen unes pitjors instal·lacions d'entrenament, potser el que les té pitjor. Els gironins formen part dels onze equips de la categoria que no disposen d'una ciutat esportiva (tampoc en tenen l'Alcorcón, l'Almeria, l'Elx, el Leganés, el Llagostera, el Lugo, el Mirandés, el Nàstic, l'Osca i la Ponferradina), amb l'afegit que el camp annex que sol utilitzar l'equip de Pablo Machín no reuneix, ni de bon tros, les dimensions de joc reglamentàries. En una situació similar es troben l'Alcorcón, el Mirandés o el Nàstic.
A l'altre extrem hi trobem la situació d'equips que tenen un pressupost més elevat i que han transitat per la primera divisió no fa tant, com ara l'Osasuna, l'Alavés, el Bilbao Athletic (el filial també es beneficia de les instal·lacions de Lezama), el Mallorca, el Numància, el Saragossa o l'Oviedo, entre altres. En algun d'aquests casos els clubs fins i tot disposen de camps d'entrenament específics per als porters.
Dels que no tenen una ciutat esportiva pròpiament dita, n'hi ha que han resolt de manera prou digna aquesta mancança. L'Almeria té un camp al costat del Jocs Mediterranis que té les mateixes dimensions que el de l'estadi. La Ponferradina acaba d'estrenar també un camp annex de bones dimensions. I diversos clubs han arribat a acords amb l'ajuntament per a la utilització de complexos ben dotats.
L'embolic del Còrdova
Disposar de ciutat esportiva tampoc no és garantia de tranquil·litat absoluta. És el cas del Còrdova, que s'entrena en una ciutat esportiva que té els terrenys embargats per deutes amb Hisenda. A més, la gespa està en molt mal estat, i no hi ha ni equipaments a punt (l'equip hi va en autocar des de l'Arcángel). El club està intentant negociar amb l'Ajuntament per trobar-hi una solució.