El 2015 del Girona i el Llagostera
El Girona ha viscut un any a tota pastilla, però amb un ascens frustrat a primera que encara cou, mentre que el Llagostera ha sobreviscut amb molt de mèrit en el seu bateig a la divisió de plata
L'any 2015 del Girona i el Llagostera
La candidatura a l'ascens, ferma
El Girona va començar la temporada 2014/15 amb força, la suficient per acabar el 2014 en zona de play-off d'ascens com a cinquè classificat, amb 31 punts, a cinc de l'Sporting, segon, i amb tres de marge respecte del Saragossa, setè i primer equip que es quedava fora de jugar la promoció. La trajectòria dels gironins ja feia bona pinta, però va ser durant el mes de gener i acomençament de febrer que l'equip de Pablo Machín va explotar definitivament i va refermar la seva candidatura com a clar aspirant a pujar directament a la primera divisió. I és que el Girona va sumar 16 dels primers 18 punts en joc de l'any 2015, amb cinc victòries i un empat que el van fer escalar fins a la segona posició després de la jornada 24. En aquell moment el Girona tenia els mateixos punts, 47, que el líder, Las Palmas, i que el tercer classificat, l'incansable Sporting, mentre que el marge respecte de la setena plaça ja s'havia ampliat fins als 11 punts. Va ser una gran ratxa de resultats que va consolidar els gironins entre els millors equips de la categoria, condició que ja no perdrien en tota la temporada.
El Lugo i el drama
El Girona es va presentar a l'última jornada de lliga amb les possibilitats intactes de pujar a primera divisió de manera directa, ja que una victòria casa contra el Lugo, que ja no s'hi jugava res, assegurava l'ascens als gironins. Fran Sandaza va avançar l'equip dirigit per Pablo Machín abans del descans, però després de la represa els gallecs, de manera ben sospitosa, van buscar amb insistència el gol de l'empat i el van aconseguir en el temps afegit mitjançant Caballero, que va fer emmudir Montilivi i la ciutat en general. Finalment
va ser l'Sporting l'equip que va pujar, després d'una escandalosa victòria al camp del Betis (0-3), ascendit des de feia setmanes.
El febrer, el mes del punt d'inflexió
El duel contra el Recreativo de la jornada 24 va significar un punt d'inflexió d'allò més important. La victòria per 1-0 contra els andalusos catapultava els llagosterencs fora del descens i donava el tret de sortida a una ratxa de quinze enfrontaments sense perdre en la lliga que va tenir victòries sonades, com les que es van sumar en camps històrics com El Sadar, El Sardinero i Mallorca. A poc a poc, els llagosterencs van escalar posicions en la taula i es van allunyar del descens. Semblava que els jugadors dirigits per la parella formada per Lluís Carrillo i Oriol Alsina anaven ben encaminats per aconseguir el gran objectiu de la salvació.
El malefici de Montilivi continua
El Girona va acabar la temporada 2014/15 amb dues garrotades a casa, contra el Lugo i el Saragossa (play-off), que van frustrar l'ascens dels gironins a la primera divisió. En el curs actual, la mala dinàmica de l'equip de Machín davant de la seva afició ha continuat, i és que els gironins només han sumat 7 punts en els nou primers partits a casa (1 victòria, 4 empats i 4 derrotes), un pobre bagatge que ha deixat el Girona a tocar del descens a final d'any.
Encallats en l'inici del nou curs
En la nova temporada, el Llagostera no ha aconseguit aixecar el vol i deixar enrere la zona de descens. En aquesta encallada en la classificació hi ha tingut molt a veure el nul rendiment a fora de casa: mentre a Palamós l'equip d'Alsina ha estat capaç de competir contra qualsevol rival i hi ha sumat 16 punts dels 17 que té en la lliga, a domicili només hi ha guanyat un punt dels 27 que s'han posat en joc fins ara, contra el Girona (2-2). El Llagostera tanca el 2015 des del vintè lloc, amb 17 punts, a dos de la salvació.
Molta activitat institucional
A l'estiu, el club llagosterenc va haver de fer front a diverses exigències de la LFP, entre les quals la conversió en societat anònima esportiva. En total, es van reunir 1,9 milions d'euros amb només tres mesos. En l'accionariat del Llagostera, la família Alsina Tarragó hi va tenir un paper destacat, i el gruix d'accionistes provenia del cercle d'estricta confiança d'Oriol Alsina. A més, el club també ha fet reformes importants a l'estadi Palamós-Costa Brava.
A les portes del ‘play-off' d'ascens
La gran segona volta del Llagostera va permetre que l'equip de la Costa Brava es presentés a les últimes jornades amb possibilitats d'entrar en els llocs de fase d'ascens. Les aspiracions, però, es van esvair després d'una derrota a casa contra l'Albacete (2-3) que també posava fi a quinze jornades sense perdre. El Llagostera va acabar la seva primera temporada en la 2a divisió A en una meritòria novena posició, amb 57 punts, a l'abast de pocs novells en la categoria.
L'objectiu, contra el líder
El Llagostera va arribar a la xifra simbòlica dels 50 punts en un escenari emblemàtic com és el Benito Villamarín. El punt que els blaugrana van aconseguir contra el líder de la competició va permetre girar full a l'objectiu de la permanència. La salvació matemàtica es va produir el primer cap de setmana de maig, però feia gairebé un mes que l'equip llagosterenc ja no mirava amb temor les posicions de descens, confirmant així una temporada de molt d'èxit en l'any del seu debut en la categoria de plata i en el futbol professional. Amb l'objectiu complert, el missatge entre el vestidor llagosterenc i el cos tècnic va fer un gir. La plantilla tenia dret a somiar i seguir allargant el seu dolç moment, que l'apropava setmana rere setmana cap a les posicions privilegiades del play-off d'ascens.
Una venda interminable
La situació del Girona a principi d'any, en concurs de creditors i ofegat pels deutes econòmics, demanava a crits l'entrada d'un nou propietari que assegurés l'estabilitat del club. Al començament semblava que la venda del club a un grup inversor argentí liderat per Ricardo Pini estava ben encarrilada, però els estira-i-arronses amb l'empresa propietària –UE Girona SL, controlada des de la distància pel desaparegut Josep Delgado– van fer que l'operació se n'anés en orris després de molts mesos de negociacions. Llavors va entrar en escena l'empresa francesa TV Sport Events, que finalment va acabar adquirint el 80% de les accions del total de la SAE amb Jean-Louis Dutaret i Samir Boudjemaa com a caps visibles –tot i que només han aparegut una vegada per Girona– i amb la figura clau de Pere Guardiola en la intermediació. La venda, rubricada a principis d'abril (poc abans l'anterior propietat havia col·locat Patxi Otamendi com a president en detriment de Francesc Rebled), va posar fi a cinc anys de Josep Delgado al capdavant del Girona, durant els quals el club va viure instal·lat en una muntanya russa. L'expropietari conserva el 18% de les accions de la societat.
Geli, president; Machin, renovat
Les primeres decisions arran del canvi de propietaris no es van fer esperar gaire en el Girona. El club, que també va sortir del concurs de creditors, va renovar el tècnic Pablo Machín fins al 2018, i un mes més tard es va fer oficial que Delfí Geli passava a ser el nou president del Girona, després de la dimissió de Patxi Otamendi. Geli, però, no entraria a formar part del nou consell d'administració que es va formar a l'agost i en el qual Salvador Capdevila va quedar com únic supervivent de l'anterior. Ignasi Mas-Bagà, també director general del Girona i home de plena confiança dels nous responsables del club, va assumir la presidència del consell.