Del seu talent, n'han gaudit a Manlleu, a Cornellà, fins i tot a la Xina, on va jugar fa cinc anys a les files del Kitchee de Hong Kong. I ara, per fi, li toca a Tona, el seu poble. Baruc Nsue, que només de molt petit havia vestit els colors de la UE Tona, es va tornar a posar la samarreta groc-i-vermella a mitjan temporada passada quan l'equip osonenc jugava a segona catalana i va contribuir a l'històric ascens a primera, en què, aquesta campanya en la seva estrena en la categoria, està protagonitzant un paper sensacional instal·lat en la segona posició, empatat a 30 punts amb el primer. “Som un equip que intentem jugar a futbol, i em sento molt còmode. Estem treballant bé, tenim molta il·lusió i esperem acabar tan amunt com sigui possible”, diu el jugador.

Juntament amb Pere Tarradellas, és el futbolista tonenc que més lluny ha arribat. Un referent al poble i també a la comarca, on sempre se l'ha seguit molt de prop. I el Tona no s'ho va pensar quan va veure l'oportunitat per fitxar-lo ara farà un any. El genial mitjapunta feia set mesos que no jugava, ja que després de deixar el Cornellà no va trobar cap oferta estimulant. “El futbol està molt malament i les categories de més amunt m'exigien un sacrifici que no em compensava”, explica Baruc. Va ser aleshores quan va aparèixer el Tona: “Els seus pares són d'aquí Tona, ell havia jugat al nostre futbol de base i sempre hi ha hagut una bona relació”, assegura el president del club, Ramon Aregall. “Vam contactar amb ell i li va agradar el projecte”, indica el dirigent. I Baruc es va decidir ràpid. “Tenia ganes de tornar a jugar i m'ho van posar molt fàcil”, assevera el futbolista.

La incorporació va fer parlar. Pocs podien pensar que, tot i ser tonenc, la Perla, un dels millors jugadors del futbol català dels darrers anys fitxaria pel club del seu poble tan aviat, en plenitud –ara té tot just 31 anys–, però així va ser i de seguida va tenir impacte en un equip que ja estava embalat cap a primera catalana. “És un noi molt discret, reservat i que ha fet pinya des del primer moment. Al camp és un líder i quan l'hem necessitat s'ha posat l'equip a les espatlles”, revela Sergi Fuentes, capità del conjunt osonenc. A l'equip orientat pels tècnics Rafa Rodríguez i Xevi Melero, s'ha convertit en una peça fonamental. “És un jugadoràs. Ho té tot. Al vestidor és un nano que amb la mentalitat que té aporta moltíssim, i al camp... és un fenomen”, manifesta Rodríguez. “N'estem molt contents”, intervé Melero. “És un futbolista que és company dels seus companys i és un més a l'equip. Ens està ajudant en tot”, expressa el preparador.

Tona disfruta per fi d'un jugador gairebé inèdit al club groc-i-vermell. Baruc amb prou feines havia jugat amb els tonencs, només un curs i quan tenia sis anys. En 13 partits, ha marcat 3 gols, ha repartit assistències a dojo i cada dues setmanes s'exhibeix al municipal, al qual té encisat. Sembla que no hi sigui, que camini. Però és mentida, una finta més del seu repertori perquè, de cop, amb una retallada seca, una passada per deixar sol el company davant del porter o un xut verinós desencalla un partit. És un jugador especial, d'una altra categoria. Sempre ha cridat l'atenció, fins i tot s'ha enfilat a l'alt nivell, com quan el Real Madrid el va venir a buscar en edat juvenil i va estar dues setmanes fent les proves sense èxit, i també quan es va convertir en internacional per Guinea Equatorial després de debutar en un amistós el juny del 2013. “Són els típics jugadors que quan tècnicament són tan superiors a la resta, no els fa falta, com aquell qui diu, ni córrer. És estar al lloc adequat en el moment adequat”, indica el seu company Fuentes. “Quan ell té la pilota és pràcticament impossible que la perdi”, exposa el capità.