La concentració de vistaires, representants i equips van ser les raons que va donar Antonio Raíllo, futbolista de l'Espanyol cedit a la Ponferradina, al seu germà Manuel. La temporada passada, el davanter li va fer cas i va fer les maletes per deixar la seva Còrdova natal i marxar al Martinenc, on va durar dotze partits. Després de 14 gols a la primera territorial andalusa, ho va tornar a intentar i l'estiu passat va fitxar pel Gavà, on és la referència de l'equip.

“Ara m'ha deixat sol perquè ha marxat a la Ponferradina, però qui té la culpa que jo jugui aquí és seva”, explica Manuel Raíllo, autor d'onze gols amb el Gavà: “Ell va insistir perquè vingués aquí, perquè diu que tot és més favorable per ascendir i guanyar categories.” L'objectiu de Raíllo, 25 anys, potser ja no és ser professional, però continua gaudint del futbol de valent: “Al Martinenc no vaig tenir un bon any, em vaig lesionar i, entre una cosa i una altra, no tenia continuïtat.” 14 gols després amb l'Atlético Espeleño del seu cor, ha tornat a Catalunya amb un equip, el Gavà, que li ha donat tota la confiança del món i, fins i tot, el braçal de capità: “Estan comptant molt amb mi, tinc galons, i això és important per a un jugador”, reconeix: “Hem recuperat les sensacions i tornem a anar cap amunt.” El Gavà ha guanyat els quatre últims partits i és cinquè empatat amb el quart.