Per somiar s'ha de guanyar
El Girona té la necessitat d'assegurar els tres punts contra l'Alavés per donar contingut al discurs d'ambició que proclama
El conjunt de Bordalás, treballador i sacrificat, arriba amb un bon marge en la zona d'ascens directe
La igualtat és terrible i, com que qui més qui menys falla, les oportunitats d'enganxar-se a la zona de privilegi s'encadenen, encara que no estiguis del tot fi. Però hi haurà un moment que ensopegar serà letal, i el Girona assumeix que ja ha fet prou concessions, especialment a Montilivi. La plantilla i el club mantenen un discurs ambiciós i s'atribueixen potencial suficient per lluitar entre els millors, i ara és moment de corroborar-ho amb resultats. La visita avui de l'Alavés, que pot presumir d'una renda prou significativa –tenint en compte l'equilibri que hi ha– de cinc punts en la zona d'ascens directe, és exigent, però tot el que no sigui assegurar els tres punts serà un pas enrere, qui sap si definitiu, dels homes de Pablo Machín.
Haver perdut un sol partit dels últims tretze –des de l'últim de la primera volta– és un bon senyal de la millora i la consistència del Girona. L'acumulació d'empats, però, no ajuda, i els blanc-i-vermells han acabat en taules tres dels quatre últims partits. O quatre dels darrers cinc duels que han jugat com a locals. Convé accelerar, sumar de tres en tres, i per fer-ho és fonamental afinar la punteria. “És clar que ens preocupa; a mi i a tothom. A tots ens agradaria fer un gol de cada dues ocasions”, admetia ahir Machín. “El problema és que el percentatge d'encert, tota la temporada, no ha estat el desitjat o el mateix de molts altres equips. En dinàmica positiva, amb els números que tenim defensivament, per poc que afinéssim a dalt tindríem més punts”.
El Girona espera un partit dur contra un dels equips més intensos del campionat. L'Alavés semblava haver frenat amb sis jornades sense guanyar, però els dos triomfs en vuit dies a fora (a Còrdova i a Albacete) el van impulsar, i l'empat a casa contra el Tenerife no va ser cap drama. Amb cinc punts més que el tercer, fa la sensació que els de Bordalás arribaran a Montilivi amb ben poques presses.
LA PRÈVIA
EL GIRONA DE LOCAL
Ha empatat 4 dels 5 últims partits a casa i assumeix que no han de volar més punts de MontiliviAMB EL 3R A 5 PUNTS
Reactivat pels triomfs seguits a Còrdova i Albacete, l'Alavés hauria de tenir menys pressaAlternatives múltiples al mig del camp i al davant
Aday Benítez va fer ahir el primer entrenament amb el grup, però tot indica que continuarà fora de la convocatòria, de la qual quedarà fora també Richy Álvarez per unes molèsties a la zona de l'adductor. Ni als carrils ni a l'eix de la defensa no hi ha d'haver cap retoc en l'onze inicial. Machín té molt més marge de maniobra tant al mig del camp com a la davantera, però una altra cosa és que faci gaires moviments. Al mig, Pere Pons està a punt, però el tècnic no va aclarir si el faria reaparèixer: “Ha acumulat força temps d'inactivitat, tot i que entenem que, si ha de competir, no ho pagarà. De tota manera, ara tenim molts migcampistes, amb la tranquil·litat que, si surten, ho faran bé”. El tècnic ha donat continuïtat a Rubén Alcaraz, que ha jugat sencers els cinc partits sense Pere Pons, i a Eloi Amagat, que va marcar a Lugo el seu primer gol. A més de Pere Pons, també aspira a recuperar un lloc en aquesta zona Àlex Granell. Al davant, també hi ha moltes alternatives. Machín ha apostat últimament per Jaime Mata i Cristian Herrera, però hi ha possibilitats tant per a Dejan Lekic, que no va ni entrar a l'Anxo Carro, com per a Rubén Sobrino. “Cada setmana que va passant el veiem millor. Els minuts a Lugo li van anar bé, tot i que també ens vam adonar que l'exigència és molt gran i que ha d'anar assimilant càrregues de mica en mica”. Jairo i Felipe continuen descartats per lesió.