La segona B ha vist morir un grapat d'equips, sigui quina sigui la seva història, procedència o situació en la taula. La bombolla del totxo va enfonsar alguns clubs, que van deixar de disposar de diners privats i públics i van reformular la categoria. Però si bé tots els clubs que van sobreviure van abaixar les despeses, la FEF no ha canviat res al llarg dels anys i els clubs continuen caient: l'Huracán va desaparèixer, i tres dels quatre equips catalans més ben classificats (el Reus, el Lleida i el Sabadell) no tenen diners per acabar el curs.

“Aquí no li surten els números a ningú. És impossible”, reconeix el president del Sabadell, Antoni Reguant: “És impossible que un club pugui sobreviure en aquesta divisió sense socis estratègics que aportin capital”, explica. Reguant va dissenyar un projecte a principis de temporada que desembocava en la venda del club abans d'acabar el curs: “La realitat de tots els clubs de segona B és que ningú genera tants ingressos com els que la categoria exigeix. No es pot mantenir un negoci permanentment deficitari”, i afegeix: “Nosaltres vam vendre un jugador, tenim un patrocinador que paga com un de segona A, el camp ple de tanques publicitàries, 2.500 socis i, ni de bon tros, la plantilla més cara. Si no ens surten els números a nosaltres, a qui li han de sortir?”, admet el president arlequinat.