LA CONTRACRÒNICA
Les emocions, a flor de pell
Després d'un matí radiant de sol, Palamós es va anar ennegrint a poc a poc i la pluja va començar a caure amb intensitat hora i mitja abans del partit entre el Llagostera i el Nàstic, cosa que va provocar que el Palamós-Costa Brava no s'emplenés del tot (2.119 espectadors, uns 600 dels quals eren aficionats del Nàstic). La tempesta va fer que els seguidors grana es refugiessin als bars i restaurants del voltant de l'estadi abans d'entrar al camp (només algun valent va sortir a tastar el ruixat amb alguna bengala esporàdica), la majoria d'ells guarnits amb un paravents del color del seu equip. Ja a dins de l'estadi, van començar els càntics d'uns cap a altres, i viceversa. “Sou quatre gats” i “a 2a B” cantaven uns quants aficionats del Nàstic situats al gol de l'avinguda Catalunya”, “Sou quatre gossos”, replicaven uns pocs seguidors llagosterencs de tribuna. Això, els que van poder entrar a temps, perquè un bon grapat d'aficionats tarragonins no van poder accedir al camp fins ben entrada la primera part, entre escorcoll i escorcoll. Entre aquests hi havia el president del club grana, Josep Maria Andreu, i l'alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros (a la fotografia), que van mostrar el seu malestar per la situació viscuda. Andreu, que no va voler asseure's a la llotja de Palamós (ni ell ni cap membre de la directiva del Nàstic, que van veure el partit des de la zona de preferent), no es va escapar de rebre alguna mofa dels seguidors locals, que li van cantar “on estàs president?” uns quants cops. De pancartes hi havia les habituals, però la més gran va ser una de la JNC amb el lema “Catalunya is not Spain”.
Pel que fa al partit, que es va iniciar ja amb poca pluja, ben poca cosa en els primers compassos, cosa que no va apaivagar els ànims de l'afició visitant, que va passar a cantar, entre altres coses, “l'any que ve torneu al futbolí”, fent referència al municipal de Llagostera, on jugava l'equip gironí abans de tastar el futbol professional. Dins del terreny de joc, la lentitud era generalitzada, una apatia que només Juanjo Expósito va amanir durant uns minuts quan va sortir a jugar amb un casquet de natació al cap per aturar una hemorràgia que havia tingut prèviament. Per sort, l'invent va durar poca estona. L'home més increpat dels 22 futbolistes continuava sent el local David Querol, jugador del Nàstic en l'eliminatòria decisiva d'ascens a segona A del curs 2013/14 que va fer tocar el cel al Llagostera. I com que futbolísticament el partit no donava gaire de si, van començar les petites picabaralles entres jugadors, primer Mossa amb el mateix Querol i després Samu amb Naranjo, tot i que sense conseqüències en ambdós casos. I així es va arribar al descans, amb els càntics i els estira-i-arronsa imposant-se clarament al joc. Quedaven 45 minuts per arreglar-ho. Per sort, després de la represa el partit es va animar, i tot just començar la segona meitat el golàs de Naranjo va fer desfermar d'alegria l'afició del Nàstic, que encara es va esverar més amb la substitució de Querol per poder-li dedicar uns “Querol, a segona B”. També hi va haver algun insult gens agradable cap al tècnic del Llagostera, Oriol Alsina, que feia veure com si amb ell no anés la cosa. I de l'eufòria tarragonina es va passar en poc temps a la gironina, amb la diana de Natalio, que tornava la vida al Llagostera i feia créixer les pulsacions del duel català. Finalment, els dos equips es van repartir els punts i el resultat va obrir camí a la cordialitat, posant fi a tota confrontació, també a la graderia. I així va cloure el Llagostera-Nàstic, amb la tranquil·litat desitjada.