Hauria pogut ser pitjor
El Girona obté un empat que el manté viu en la lluita pel ‘play-off' després de resistir amb un home menys el setge de l'Elx tota la segona part
La injusta expulsió d'Alcalá (39') quan els de Machín tenien el marcador a favor i el partit sota control ho va complicar tot
Un autogol de Clerc (75') va equilibrar el golàs de Granell (8') i va ensorrar el treball defensiu
Si els petits detalls valen victòries i fins i tot ascensos, ahir el Girona hauria pogut quedar fora de la cursa pel play-off per un detall gens menor com va ser l'expulsió d'Alcalá. Ja no va agradar la designació d'Eiriz Mata, un àrbitre que sol escombrar força bé cap a casa. I sobre la gespa, els temors es van confirmar. El col·legiat gallec va ensenyar dues targetes a Alcalá amb una facilitat espantosa i va deixar el Girona amb deu encara en la primera part. L'expulsió va fer molt mal als visitants perquè es va produir en un moment en què tenien el partit exactament on els de Machín volien: amb 0-1 –un golàs de Granell– i l'Elx lligat de peus i mans. Amb un jugador menys, tothom tenia clar que al Girona la segona part se li faria eterna, com així va ser. El guionista, que també s'hi va recrear, va voler que el gol de l'Elx arribés de la manera més cruel, en pròpia porteria. Però ni amb l'1-1 el Girona es va desmuntar, tot i que va haver de suar sang per mantenir un punt que s'hauria pogut escapar perfectament en el tram final si no hagués emergit Becerra. Sí, hauria pogut estar pitjor, però sempre quedarà el dubte sobre què hauria passat amb onze contra onze.
Bon inici, mal final
El Girona no va aclaparar de sortida l'Elx com ho va fer feia vuit dies amb el Còrdova, possiblement també perquè els il·licitans no eren el manat de nervis que eren els andalusos. Fent molt menys en atac, però, els de Machín van treure un rèdit més alt perquè en el minut 8 ja havien foradat la porteria de Javi Jiménez. Va ser un golàs de Granell, un míssil marca de la casa que el porter de l'Elx ni va veure. Part del mèrit del 0-1 cal atribuir-lo a Eloi, que primer va recuperar una pilota a la frontal de l'àrea i tot seguit va fer l'assistència.
Amb el resultat a favor, el Girona va deixar la iniciativa a l'Elx, un equip que se sent més a gust sense pilota que amb pilota. Els gironins van teixir una bona teranyina i va capturar la majoria dels intents locals, que només van inquietar amb comptagotes. El perill dels elxans va venir a pilota parada o per la banda esquerra, amb un Álex Moreno molt actiu per la banda de Maffeo i de Kiko Olivas. Amb els locals ben controlats –Becerra no va haver de fer cap intervenció de mèrit en la primera part–, el perill va ser l'àrbitre. Eiriz Mata ja havia mostrat una primera targeta molt discutible a Pedro Alcalá, però va posar tots els pals a les rodes que va poder a les aspiracions dels de Machín quan es va inventar una falta a la frontal de l'àrea que li va costar la segona targeta a Alcalá. Amb deu des del minut 39, la segona part no pintava gens bé.
Resistència
El Girona va sortir després del descans tal com va acabar la primera, amb una línia de quatre al darrere (Maffeo i Clerc als laterals i Kiko Olivas i Lejeune a l'eix) i mantenint la resta de dibuix. L'Elx va trobar forats i Machín va optar per fer uns retocs que evidenciaven que els visitants ho apostaven tot al zero a la porteria. Richy va fer d'Alcalá i el Girona va ajuntar línies: la defensa de cinc i quatre migcampistes (Herrera i Mata més oberts i un xic més avançats que Pere Pons i Granell).
La segona part va ser un atac constant de l'Elx, que va explotar les bandes i es va fer un tip de centrar des de la línia de fons buscant Sergio León. Mentre el Girona resistia com podia, l'Elx anava posant tota la pólvora que podia. El setge va ser important i els patiments dels visitants, extrems. Perquè els locals van tenir moltes opcions de rematada i perquè Becerra no va tenir el dia en les sortides. L'1-1, però, va arribar de la manera més inesperada i absurda, i se'l va fer el Girona. Els últims 15 minuts van semblar 15 dies i aquí sí que va aparèixer Becerra, immens sota els pals i pletòric de reflexos. I el punt salvat amb tants litres de suor, que a priori semblava poca cosa, qui sap si pot tenir molt de valor després de veure que molts rivals directes també van fallar.
GIRONA: Becerra; Kiko
Olivas, Lejeune, Alcalá; Maffeo, Pere Pons, Granell, Eloi (Richy 60'), Clerc;
Mata (Coris 72') i Cristian Herrera (Rubén Alcaraz 89').
ELX: Javi Jiménez; Caro,
Armando, José Ángel (Vergos, 75'), Noblejas (Álex Martínez 69'); Lolo, Pelayo (Héctor 57'); Álvaro, Cristaldo, Àlex Moreno; i Sergio León.