El ‘play-off' ja és a tocar
El Girona es desfà de l'Alcorcón i entrarà en l'última jornada sabent que l'empat a Ponferrada li pot valer per defensar el sisè lloc
La majoria de rivals directes van fer els deures, però la derrota d'Osasuna va ser clau perquè els de Machín arribin al darrer partit depenent d'ells mateixos
La parella d'atac va ser decisiva: Rubén Sobrino va desllorigar el partit amb l'1-0 (17') i Cristian Herrera el va tancar amb el 2-0 (75')
La gesta –el qualificatiu s'hi escau perquè només cal recordar que el Girona va acabar el 2015 amb els mateixos punts que un dels equips que marcava el descens– és a tocar: el conjunt de Pablo Machín arribarà a l'última jornada depenent d'ell mateix per disputar la seva tercera fase d'ascens a primera divisió. I amb moltes possibilitats que li valgui l'empat a Ponferrada, tot i que els punts al Toralín aniran molt i molt cars perquè els del Bierzo es jugaran la continuïtat en la Lliga de Futbol Professional.
Ahir, el Girona no en feia prou només cruspint-se l'Alcorcón per situar-se en zona de play-off, on només hi ha estat una jornada (la 39) en tota la temporada. Necessitava l'ensopegada d'algun dels rivals que tenia per sobre seu i va arribar del lloc menys esperat: Pamplona. L'Osasuna va caure contra l'Osca, que va certificar al Sadar la seva salvació. Els que no van fallar van ser el Saragossa (l'Oviedo es jugava a la Romareda l'última carta per lluitar per l'ascens) i el Còrdova (va resoldre una sortida molt delicada a Mallorca, que ha caigut en descens). A 90 minuts del final de lliga regular, el Girona encara pot ser quart i fins i tot vuitè.
De menys a més
Va entrar molt millor a dins del partit l'Alcorcón, que va dominar la pilota i va aconseguir inquietar Becerra en un córner i una pilota penjada a l'àrea. Massa tancat en la seva parcel·la, al Girona la pilota li durava poc. Tot i que la transcendència dels punts era màxima per als dos equips, feia la sensació que els locals duien uns quilos més de plom a les cames. Però, en el futbol, l'antídot que tot ho cura és el gol. I els de Machín van picar primer. El va marcar Rubén Sobrino, que va fer una recuperació en l'acció immediatament posterior a una aturada de Dmitrovic després d'una jugada marca de la casa de Borja García. L'1-0 va carregar d'energia i positivisme els locals, que van aprofitar la inèrcia del gol i que l'Alcorcón estava mig estabornit per guanyar uns metres i espolsar-se el domini dels grocs. Amb Clerc molt actiu per l'esquerra, Borja Garcia recreant-se en cada acció i excitant la graderia i Rubén Sobrino fent gala d'una verticalitat molt benvinguda, els locals van agafar les regnes del partit. Cada recuperació dels madrilenys ja era més lluny de l'àrea dels rivals i amb molts metres al davant per fer les transicions. En atac estàtic, als visitants els va costar molt generar. En accions a pilota parada van crear una mica més de neguit.
Control absolut
Fa cinc partits que Becerra no encaixa ni un gol a Montilivi. I ahir va tornar a mantenir la porteria immaculada. Jugui qui jugui, els tres centrals del Girona sempre són fiables. Va ser tota una sorpresa veure Lejeune a l'onze després que a Valladolid s'escampés com la pólvora que possiblement tenia els lligaments encreuats trencats, en una passada de frenada gairebé sense precedents. També va sobtar la presència al carril dret d'Aday, però és clar que, si està bé, les seves prestacions superen les dels seus companys. I Clerc no acaba mai les piles. Com tampoc Pere Pons. L'exercici defensiu del Girona va ser encomiable i a David Rodríguez (18 gols) gairebé ni se'l va veure. I encara menys a Óscar Plano i a Álvaro Rey.
Machín va airejar el mig del camp amb Granell (per Eloi) i va assegurar la dreta amb Maffeo (per Aday). El Girona tenia el partit controlat, però de cap manera al sac i lligat. Li ho va tenir a partir del 2-0 marcat per Cristian Herrera, un gol d'oportunisme després que Dmitrovic escopís el potent xut de Granell. Abans de la segona diana local, el tècnic de l'Alcorcón havia fet sortir Collantes, però quan hi va posar Mayor ja era tard. Els visitants van tenir uns minuts on van perseguir el 2-1 que encara els hauria donat algunes esperances, però l'efervescència va durar ben poc i de seguida van tirar la tovallola. Fins i tot l'afició –bona entrada i bona resposta de la grada– ho va veure clar i va fer l'onada abans d'hora. Montilivi contagiava alegria, possiblement perquè veu l'equip sencer, amb empenta, en dinàmica positiva i capaç de tot.
ALCORCÓN: Dimitrovic; Nelson, Djené, Chema Rodríguez (Rafa Páez 78'), Bellvís; Toribio (Collantes 58'), Natxo Insa (Mayor 78'), Campaña; Álvaro Rey, Óscar Plano i David Rodríguez.
GIRONA: Becerra; Kiko Olivas, Richy, Lejeune; Aday (Maffeo 68'), Eloi (Granell 66'), Borja García, Pere Pons, Clerc; Cristian Herrera i Rubén Sobrino (Mata 79').