No hi ha res decidit. Ni de bon tros. El Lleida, però, viatjarà a Valdebebas havent exhibit de nou totes les virtuts que ha de tenir un equip que vol jugar en el futbol professional. Oportunisme, capacitat de patiment, ambició i claredat d'idees. Ah, i a tot això també s'hi ha de sumar un porter d'aquells que decideixen partits. L'ajustada victòria d'ahir contra el Madrid Castella n'és una nova mostra. I ja en són unes quantes. Una obra d'art d'Óscar Vega, que en els primers compassos va deixar tothom bocabadat amb una xilena a l'abast de pocs futbolistes, va acabaria decantant la balança. Un 1-0 i tan contents, que no encaixar gols en l'anada té un valor que supera el de l'or.

En el primer temps va passar allò que era més previsible. El Madrid Castella, conscient que l'única manera de superar aquest tipus d'eliminatòries és fent aflorar tota la qualitat a través del joc ofensiu, va saltar al camp disposat a cruspir-se la rereguarda del Lleida. En aquest context, en la primera acció del partit Mariano ja avisaria amb un xut que Iván Crespo va refusar. Si el filial blanc és un equipàs en la zona de creació i definició, al darrere la joventut el penalitza. I el Lleida ho sabia. Els blaus van ser intel·ligents jugant les seves cartes. De fet, no haurien pogut somiar un inici de partit millor, ja que en el minut 7 ja dominaven en el marcador. Tot, gràcies a un gol de traca i mocador d'Óscar Vega, que va sorprendre Abad amb una xilena incontestable després d'un córner en què va caçar la prolongació de Molo. Millor, impossible.

Amb l'1-0 va tocar patir. Quan fereixes una bèstia, ja saps que t'envestirà. I això és el que va fer el Madrid Castella a partir de llavors. Al davant, això sí, hi havia un conjunt madur, que va mirar de mantenir a ratlla els blancs a través de la combinació. Això va servir per contenir els blancs durant uns minuts, però el setge era inevitable i va arribar a partir del 20', quan va començar un cicló de joc ofensiu que, en última instància, només va poder frenar un home: el porter Iván Crespo. I és que el cantàbric va salvar el Lleida d'endur-se uns quants gols abans del descans. Ho intentarien Aleix Febas, que ahir jugava davant dels seus, amb dues accions que el sentinella blau va salvar i Borja Mayoral, amb un xut a boca de canó. L'arribada més clara, això sí, va protagonitzar-la Marcos Llorente, amb una canonada que va estavellar-se al pal (36'). Al final, la manca de definició del Castella i la bona tasca defensiva local van impedir que es veiés cap gol més. Per fortuna.

MADRID CASTELLA: Carlos Abad; Tejero, Salto, Lienhart, Reguilón; Enzo (Cedrés, 80'), Marcos Llorente, Febas (Javi Muñoz, 70'); Odegaard (Fran, 73'), Mariano i Borja Mayoral.

LLEIDA ESPORTIU: Crespo; Óscar Rubio, Molo, Toño Vázquez (Pau Bosch, 77'), Raúl Fuster; Albístegui, Marc Martínez (Carlos Rodríguez, 73'); Julen Colinas, Óscar Vega, Urko Arroyo; i Diego Suárez (Ekhi, 62').