Ploraven perquè quan s'està a punt d'aconseguir l'objectiu i el perds, tan se val d'on vinguis. Catalunya ha tingut el seu Leicester particular competint a l'ombra de la segona divisió femenina, amb l'excepció que el conte de fades va acabar amb carbasses. El Seagull, un modest equip de base badaloní, va tocar amb la punta dels dits l'ascens a la màxima categoria del futbol estatal: hi va quedar a un sol partit. Després de fer una lliga regular estratosfèrica (segones classificades darrere del Barça B), una primera eliminatòria per pujar derrotant un favorit (El Olivo de Vigo) i un gran partit d'anada contra el Tacuense (0-0), les gavines van caure en el matx definitiu. El 0-2 de la tornada va posar fi al somni, però també va fer posar en valor tot allò que havien aconseguit.

El repte de Jordi Ferron, que fins que va arribar aquest curs només havia entrenat un juvenil a Cabrera, era de nota. Li van donar 3.000 euros de pressupost per a tot l'equip –la mitjana en la categoria són de 10.000–, que, a més, acabava d'assolir la millor classificació en tota la seva història (tercer). La marxa de l'anterior entrenador, Xavi Cereijo, va trasbalsar tothom, vestidor inclòs, però l'exjugador del Barça, del Rayo, del Saragossa i del Badalona va esvair els dubtes assolint rècords tot just començar: les onze victòries consecutives superaven el millor inici d'un equip català (elles mateixes l'any anterior) en la categoria en els últims anys.

Aprofitant aquesta dinàmica, el Seagull es va classificar per a les fases d'ascens i es van desfer d'un dels equips favorits, El Olivo de Vigo. El viatge, sufragat entre la federació (1.500 euros) i aportacions de la directiva, era una mostra de la pròpia idiosincràsia del club. “Nosaltres som un club de base i volem continuar així. Que el primer equip estigui format per noies que formem nosaltres”, diu la presidenta del Seagull, Pilar Ruiz, que reconeix que l'objectiu de principis de curs era la permanència.

En l'última eliminatòria, però, ja no van poder allargar l'heroïcitat. Més d'un miler de persones al municipal de Montigalà –era el gran esdeveniment a Badalona– van viure un partit que, malgrat el resultat, va ser igualment històric. “Ha guanyat el Tacuense perquè ho ha merescut”, deia el tècnic Jordi Ferron, que va provocar, i després eixugar, les llàgrimes de tot l'equip amb un emotiu discurs al mig del camp tot just acabar el somni: “Estic molt orgullós de totes vosaltres. Quan una s'esforça com ho hem fet, no es pot demanar més. El futbol ara ens en deu una.”