El juny del 2011 David Querol tancava una temporada intensa al Reus, de sensacions contraposades. Havia començat amb la sobtada mort del seu company d'equip i amic Jordi Pitarque i havia acabat amb l'ascens a segona B. Va ser en aquell moment que Querol va decidir canviar d'aires i acceptar l'oferta del Betis per continuar creixent al filial del club sevillà. Qui li havia de dir que, cinc anys després, tornaria al club de la seva ciutat per jugar a segona A. En aquests cinc anys, ell ha progressat, a Sevilla i també al Nàstic i al Llagostera, amb el qual ha jugat dues temporades fructíferes en què ha agafat experiència en la categoria de plata. Amb el descens dels gironins a segona B, li han plogut les ofertes per continuar a la categoria de plata –alguna, fins i tot, per fer el salt a primera, com la de l'Osasuna–, però quan el secretari tècnic del Reus, Sergi Parés, li va trucar, la dels roig-i-negres va passar a ser la primera opció. El club de la seva ciutat també ha progressat ja que, després de consolidar-se ràpidament a segona B, va bastir un projecte ambiciós que l'ha portat de seguida a segona A. Per tant, Querol i el Reus, des que es van separar, han seguit camins paral·lels que els han tornat a ajuntar. Estaven condemnats a entendre's. “Si m'havia de quedar en un equip de segona A, tenia clar que seria el Reus”, va dir Querol durant la seva presentació com a flamant reforç de la davantera roig-i-negra.

Querol, nascut al barri reusenc d'Astorga, té un vincle especial amb el Reus, no només pel fet de ser el club de la seva ciutat. Tot i que despuntava i ja era juvenil, Querol disfrutava amb l'equip del seu barri i era reticent a marxar, fins que el principal club de la ciutat el va convèncer. “El Reus em va donar l'oportunitat de dedicar-me al futbol. Jo jugava amb els amics a Astorga i veia lluny el futbol professional, però hi va insistir i sempre ho agrairé”, afirma Querol, que va fer el salt al primer equip amb Ramon Maria Calderé i Santi Castillejo, i hi va estar tres temporades en què va deixar clar que era un futbolista de futur. El Betis va ser qui més hi va apostar i se'l va endur. Després d'una primera temporada marcada per uns problemes al pubis que ja havia tingut a Reus i que va solucionar operant-se, va tenir molta continuïtat en la segona, a segona B, fet que va permetre que el rival històric del Reus, el Nàstic, s'hi fixés i l'incorporés. La temporada a Tarragona va ser bona, però va tenir un final controvertit, ja que va fitxar per l'equip que els va deixar sense ascens a segona A en una eliminatòria plena de polèmica, el Llagostera. Se l'acusava d'haver-se compromès amb els del Gironès abans d'enfrontar-s'hi, però ell ho nega. De moment, no ha pensat com seran els duels contra el Nàstic, tot i que admet que tindran una càrrega “especial”. Sigui com sigui, amb el Llagostera va demostrar nivell per jugar a segona A i ara amb el Reus espera continuar progressant. Ho farà, tal com ell mateix ha demanat, amb el número 7 a l'esquena, el del seu amic Pitarque, al qual, com sempre ha fet, dedicarà tots els gols marcats.