El primer que va fer Toni Seligrat quan va acabar el partit va ser girar-se cap al seu públic, saludar-lo i enviar-li petons tot agraint-li l’esforç. Minuts abans el tècnic li havia reclamat que animés quan la tribuna ja bramava veient el seu equip massa aculat al darrere. Però el triomf –i la necessitat d’obtenir-lo– canvia patrons: la tribuna va acabar el partit animant, el Sabadell va tornar al camí del triomf cinc partits després i els petons van anar en les dues direccions.

El partit el va decantar una genialitat de Felipe Sanchón que, pressionat, va aixecar la pilota en una vaselina perfecta i va superar Aulestia. El Sabadell va ser valent en els primers minuts i va anar a buscar el rival. La titularitat de Gai Assulin, absent des del març passat, va donar frescor a l’atac arlequinat, que va trobar en l’israelià moltes maneres de desbordar la defensa rival.

A partir d’aquí, al Sabadell se li va notar el pes de la falta de victòries perquè va cedir tot el terreny al Balears. No volia exposar-se i això va provocar que li costés inquietar el rival. El Balears tampoc va aconseguir superar les dues línies dels locals que, d’altra banda, tenien l’equip ple de jugadors de destrucció –inclòs Capó com a davanter centre– per culpa de les baixes. Xisco, amb una volea i Oliva, amb un xut creuat, van amenaçar el preuat triomf del Sabadell, sense èxit.