Sempre que el Girona juga contra el Vila-real alguna persona em recorda aquell gol. Són records agradables d’aquell partit, ja que no és habitual que un porter marqui un gol de camp a camp.

Sí, vam perdre els dos primers partits, però ens vam recuperar i vam arribar a l’última jornada contra el Salamanca amb possibilitats de pujar. Al final no va poder ser.

No va ser cosa de l’últim partit, sinó de tot el curs. Al club hi havia molta inestabilitat, res funcionava bé, mesos sense cobrar... En aquesta situació, els jugadors vam fer un esforç enorme per portar el Girona fins on el vam portar.

El canvi quan arribes al futbol professional és molt gran, i al Girona hi havia molts problemes per poder fer el salt. Ha costat molts anys creure’s que es podia arribar on s’ha arribat i aconseguir tot el que s’ha aconseguit. Costa molt trobar gent que s’impliqui i tiri un club endavant.

No conec a fons la història del Vila-real i com ha funcionat tots aquests anys. Sé que treballen molt bé el planter i això és important per competir en un nivell alt. A Girona també és cert que és complicat fer forat amb el futbol ja que és una ciutat amb molta tirada cap al Barça i al Madrid. Comença a haver-hi caliu, i si el club es manté en el món professional uns anys més, potser sí que podrem dir que ens hem consolidat. Cal valorar el que tenim i donar-hi més suport.