Girona

Manolo Márquez

Exentrenador de Las Palmas i el Girona

“Las Palmas ja feia molt mala pinta a l’estiu”

El tècnic, que havia tornat al planter, s’ha desvinculat de Las Palmas i viurà des de fora el duel de dissabte

“Jo no faria comptes sobre Europa; si hi pensa, se n’anirà avall”

Jo era una aposta del president, i torejar l’equip tal com estava el vestidor sense el suport de la direcció esportiva era difícil
Tot va començar quan Setién va dir que no continuava. Ara a Jémez li estan deixant fer el que van negar a Setién
El Girona està molt ben estructurat. Hi haurà una ratxa dolenta, però si manté el cap fred, no tindrà cap problema

Manolo Márquez (Barcelona, 7/9/1968) torna a ser a casa. S’ha desvinculat fa una setmana de Las Palmas, després que no li van acabar de trobar lloc un cop va dimitir del primer equip. El tècnic relata els problemes en el conjunt canari, i veu ben encarrilat l’objectiu del Girona, al qual va arribar a entrenar fa disset anys.

Després de dimitir, va tornar a la feina del planter, sense moure’s del club. Ha estat voluntat seva deixar-ho?
Quan vaig sortir del primer equip, me’n vaig tornar al futbol de base, amb un contracte que ja tenia amb vinculació pel que faltava de temporada i per dues més. Però quan va arribar el desembre i vaig veure que la cosa no anava bé, vaig decidir marxar.
Quin problema hi havia? Veia que no hi pintava gaire res?
No és que no hi pintés res, sinó que no sabien gaire bé on situar-me. I vaig pensar que l’any vinent em tornarien a donar el filial, que està molt bé, però que per entrenar un filial probablement a tercera, torno a casa i estic amb la família. Vam arreglar el tema, i aquí estem. Ara, intentar sortir a l’estranger, perquè és l’únic que em permeten.
Per la reglamentació?
No puc entrenar cap equip, des de primera fins a tercera divisió. Si t’han destituït o si has plegat, ja no pots tornar a entrenar. Només hi ha l’excepció d’un entrenador que està exercint en un equip, i que aquest el cedeixi a un altre, com ha passat amb Chicho, entre el Figueres i el Peralada. Però un cop acabes la relació amb un equip, ja se t’ha acabat la temporada. Jo surto del primer equip de Las Palmas i, sense sortir del club, em van oferir entrenar el filial. Però la federació no ho va permetre. Només em queda anar a l’estranger. O a categories territorials, que sí que es pot fer.
S’hi veu, entrenant fora?
Sí. És una experiència que m’agradaria tenir. Un cop has sortir de casa, ja no et costa tant. Fins a final de temporada, el meu desig seria provar una aventura a fora. Me’n surto, amb l’anglès, i seria interessant. Però no és fàcil. Raül Agné, per exemple, ha tingut una bona oportunitat. M’és igual on, però tinc ganes de viure una aventura d’uns mesos fora.
El que li va passar a Las Palmas, no l’ha cremat per pensar que no vol tornar a entrenar un equip professional?
Ganes d’entrenar, sí que en tinc. Però també és veritat que m’ha cremat. El pas per Las Palmas té alguna cosa positiva, perquè en la meva vida no hauria somiat entrenar a primera. Només ho havia fet a segona B, i el fet de ho haver estat jugador d’elit ja saps que té moltes coses en contra. De 80 vegades que m’haguessin ofert el càrrec, 80 vegades hauria dit que sí. Però l’experiència va ser dura. Mira com estan. En la pretemporada, ja vaig dir a Valerón: “Això no va ni amb rodes.”
I això que va marxar amb dues victòries i quatre derrotes, i l’equip quinzè.
Sí, és veritat, però feia mala pinta. Ja durant la pretemporada.
Ja en la segona volta del curs anterior, encara amb Setién, la davallada va ser forta.
És que el problema comença aquí. Tot comença en el moment en què Quique Setién diu que no continuarà. Que ho diu obligat, perquè ell no ho volia comunicar. Ell sabia que, tal com estava a la classificació, que no podia fer res ni per dalt ni per baix, si ho deia l’equip faria una davallada. La directiva el va obligar a decidir-se, ell va dir que no continuaria, i allò es va espatllar. Tres mesos que no s’entrenen bé, més l’estiu... Va ser un drama. Valerón, que no sé quants anys ha acumulat com a professional, va dir que era de les pretemporades més difícils que ha viscut en la seva vida. El grup estava molt dividit, i era molt complicat arreglar-ho. Era una situació difícil. Vam fer bons resultats a l’estiu, i quan va acabar la pretemporada vaig dir a Valerón: “Hem de sortir d’aquí.” Tenia molt mala pinta. I estàvem guanyant! Però és que es veia a venir.
Ja va dir després de plegar que el seu nomenament no havia estat normal.
Ells volien un entrenador italià, Roberto de Zerbi. I quan faltava una setmana per començar la pretemporada, els va dir que no. Em truquen quan era de vacances a Londres i em citen per l’endemà. Jo, amb una il·lusió, és clar. Però era una aposta del president. I la direcció esportiva no hi estava d’acord. I torejar amb un equip sense el suport de la direcció esportiva, i tal com estava el vestidor, era molt difícil. Vam fer el que vam poder, però jo veia clar que l’equip se la fotria. Tothom em deia: “Amb el que t’ha costat arribar...” I ara em diuen: “No eres tan ximple com semblava...” Algú pot pensar que el millor era esperar que em fessin fora i cobrar, però jo no ho veig així.
Machín també va ser temptat per Las Palmas.
Diria que va ser abans, quan encara no havia pujat amb el Girona. Va ser abans de De Zerbi, que estava fet i a última hora se’n va desdir.
Ho va encertar, Machín...
I tant, que ho va encertar! I me n’alegro molt. Un entrenador que sense haver estat un jugador d’elit, que s’ho ha treballat de veritat, que ha arribat a Girona, salva l’equip de manera miraculosa i després de les garrotades acaba pujant, es mereix això. Com passa amb Asier Garitano, a qui m’havia enfrontat en un Badalona-Oriola. De segona B a primera. És evident que va fer bé, Machín, de quedar-se a Girona.
Amb el president, va acabar bé?
Sí. Jo crec que has de sortir bé dels llocs. En aquest món hi ha molta parafernàlia. Vosaltres que éreu amb el Girona a segona A i a segona B, per què ara els entrenaments han de ser a porta tancada, amb els jugadors que sembla que estiguin blindats? No es pot ser normal, per estar a primera? Aquestes coses em fan emprenyar. Per què no puc parlar d’una situació de quan era entrenador? Uns pensen que m’anava grossa la categoria, i altres pensen que soc intel·ligent perquè vaig marxar. Ni una cosa ni l’altra. Trobo que hi ha moltes coses que sobren, en aquest món. I amb el president he acabat bé. Està desesperat, com és normal, però sempre s’ha de ser agraït amb qui t’ha donat una oportunitat com la d’entrenar a primera divisió.
Des que va marxar, tot han estat fracassos i passos enrere. Imagino que ho ha anat seguint amb interès.
He anat veient l’evolució i allà tothom es coneix. Vaig quedar amb Ayestarán, i Paquito era al meu cos tècnic. A Jémez, no el conec. A ell li estan deixant fer tot el que van negar a Quique Setién. És una situació típica del futbol. Quan estàs a la desesperada, li donen marge per fer i li porten el que decideixi. No serà fàcil, perquè tenen molt pocs punts, però també és veritat que la zona de salvació és a cinc punts i queda tota la segona volta. Només que encertin una mica, Las Palmas té bons jugadors per tirar endavant.
Potser Jémez sabrà espavilar els jugadors?
Haurà agafat el fuet, i ara els jugadors estan molt assenyalats. No se sap mai. Tinc claríssim, perquè vinc de baix, que com més amunt estàs més important és la gestió de grup. I si no et surt bé, per molta experiència que tinguis, és difícil. Però jo confio, espero i desitjo que Las Palmas se salvi.
El Girona mira el partit de dissabte com la gran oportunitat de deixar molt enfonsat un rival. Ells deuen pensar en els cinc punts que deia respecte al dissetè...
Jo crec que Las Palmas juga contra Las Palmas. No juga contra cap equip. Estan intentant buscar una identitat, construir un equip amb fitxatges, etcètera. Evidentment, consideren que el partit contra el Girona, perquè és el següent i és l’últim de la primera volta, els pot ajudar per apropar-se almenys a la zona de salvació. I és clar que és un partit molt important per a ells.
Parlava de la identitat. Aplicar l’estil de Jémez no deu ser fàcil a mitja lliga en un equip tan enfonsat i amb tants problemes defensius, reconeguts ja més d’un cop per ell mateix.
Això dels problemes defensius és històric. Si preguntes als avis, als pares i a la nostra generació, històricament Las Palmas no ha defensat bé. Joc de toc, jugadors de carrer, de platja, tècnicament molt bons però defensivament sempre amb carències. Aquest any, a més d’encaixar molts gols, és que tampoc ataquen bé. I quan perd la pilota, està molt desorganitzat i li fan arribades amb molta facilitat.
Això no s’arregla amb facilitat.
No, no és una qüestió d’un dia per l’altre. Jémez està dient que defensivament tenen problemes greus, que això no els dona per mantenir-se. Són problemes que ja havíem detectat nosaltres en la pretemporada. A mi em deien que no tenia experiència i que m’anava gros. A vegades et creuen i a vegades, no.
També ha apartat alguns jugadors. A Jémez li permeten mesures que a altres no els haurien permès?
És normal. Un equip s’intenta salvar a la desesperada i arriba l’entrenador que ha de ser el salvador. Ell no hi té res a perdre. Com tants entrenadors que arriben a una banqueta en aquesta situació. Si l’equip va malament, ja hi anava. I si el salves, ets l’heroi. Forma part del circ del futbol.
Fa unes setmanes, ja elogiava el Girona i el seu patró de joc. No deu haver canviat gaire de parer?
Diria el mateix. Machín va tenir la gran habilitat de no tocar el que funciona. Aquesta línia de tres centrals amb dos carrilers, més Pere Pons i Granell per davant, als equips els costa molt trencar-la. No troben la manera de desfer-la. L’altre dia van perdre a València, però amb un autogol i un penal. És un equip amb un sistema molt ben treballat. Van ser molt hàbils mantenint el bloc, i fent els primers onzes plens de jugadors que ja hi eren, amb molts mecanismes adquirits. L’han encertat amb el davanter centre, Portu està fent una temporada brutal... Estan molt ben estructurats. Evidentment, hi haurà un moment que passarà una ratxa dolenta de resultats, i potser diràs ai, ai, ai. Però si mantenen el cap fred, no tindran cap problema per mantenir la categoria. En absolut.
Pensar en Europa és absurd?
Jo no faria comptes sobre Europa. És un cas com el de l’Eibar, per exemple. Si ara comença a pensar en l’Europa League, se n’anirà avall. El Girona ha d’intentar guanyar el partit de dissabte. Si el guanyes, no només perquè et poses amb 26 punts, sinó perquè deixes els equips de la zona de descens molt avall, acabes la primera volta amb un marge molt bo, i és pràcticament impossible baixar amb uns números així. Las Palmas, estant com està, ha guanyat tres partits. Si els guanya el Girona, ja ho té fet. I no en guanyarà només tres en la segona volta.
Va dirigir el Girona durant tres partits a tercera el 2000, en aquella projecte (Constel·lació Esportiva) que va acabar com el rosari de l’aurora. Devia ser inimaginable veure on arribaria el club...
I tant! La crescuda que ha fet el club és enorme en tots els sentits. I amb l’arribada del Manchester City, ha fet un salt de qualitat enorme.
Veu bé el lligam amb el City?
Molt. D’entrada, ha fet despertar tota la il·lusió a la gent de Girona. I saps que tens una seguretat al darrere. Penso que és un bon acord i que les coses funcionaran.
En pocs mesos, s’ha constatat que a primera tot té una altra dimensió.
Veies partits del Girona a segona A i el camp estava mig buit, fins cap al final de lliga. Ara s’ha despertat una il·lusió, imagino que no només a la ciutat sinó a les comarques gironines.
Serà a Montilivi?
Dic el mateix a tothom, fins i tot a amics meus. No sé què fer. Des que no soc l’entrenador, no he anat a cap, ni estant a Las Palmas. És una situació incòmoda. És veritat que hi vaig com a públic i ja fa molt temps, de la meva marxa, però no n’estic segur. En tinc ganes, però encara no ho tinc decidit.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)