Girona

futbol

girona

A Butarque, menys sotracs

El Girona i el Leganés coincideixen ara a primera divisió compartint un camí amb més alts i baixos a Montilivi

Tots dos clubs es volen consolidar en la màxima categoria

El Girona i el Leganés es trobaran aquest divendres a Montilivi compartint diversos trets comuns, entre els quals destaca el fet que dos equips sense tradició en la primera divisió caminin avui dia amb pas ferm cap a la permanència en la màxima categoria del futbol estatal. La trajectòria de les dues entitats fins al cim futbolístic va tenir un origen comú, però pel camí el Girona ha hagut d’afrontar més sotracs que el seu proper rival madrileny. De fet, a principis dels anys vuitanta l’equip de Montilivi ja havia provat categories importants com la segona divisió, però divagava en el somni de tornar-hi, mentre que el Leganés no havia trencat mai el sostre de la tercera divisió.

El punt de partida

En la temporada 1987/88, el Girona i el Leganés es veuen beneficiats per l’ampliació fins a vuitanta clubs de la 2a divisió B. Tot i l’origen en comú, gironins i madrilenys van viure una història ben diferent fins al dia d’avui. Mentre el conjunt del sud de Madrid es va consolidar en la tercera categoria del futbol estatal, al Girona li va costar molt més encadenar bons projectes en aquest nivell de competició. Això sí, totes dues entitats van veure frustrada una oportunitat de tornar al futbol de plata: en el cas del Girona va ser en la temporada 1991/92, quan el Vila-real, el Linense i el Salamanca van trencar el somni de l’ascens d’un equip dirigit per Xavi Agustí. En el club pepinero, la segona divisió es va tocar amb el dits en el curs 1989/90, però la tercera posició obtinguda en la lliga no els va permetre fer el salt de categoria.

Feliços anys noranta

Els noranta van ser de color rosa per al Leganés, tot el contrari que per al Girona, que va arribar a tocar fons baixant a primera catalana a finals de la dècada. A Butarque –l’estadi es va inaugurar el 1998–, en canvi, es va aconseguir pujar a 2a divisió A per primer cop en el curs 1993/94 i va aconseguir mantenir-se en el futbol professional durant tota una dècada. En la història del Leganés, aquest capítol és dels més extensos i recordats, tant pel que es va viure al terreny de joc com pel fet de poder veure amb la samarreta blanc-i-blava jugadors que acabarien sent ben reconeguts en l’elit, com Eto’o, Catanha i Puñal.

Va ser en aquest punt quan el Leganés i el Girona es van veure més separats pel que fa a categories, ja que mentre els madrilenys no patien per mantenir-se a 2a divisió A, el Girona lluitava per sortir del fang que suposava per a ells disputar la primera catalana.

Ressorgir de les cendres

Els dies foscos a Girona van començar a esvair-se amb la tornada a 2a divisió A cinquanta anys després, amb el gol de Migue a Ceuta. Mentre que a Leganés l’inici de segle va ser convuls amb el conegut com a Leganés dels argentins, un equip ple de directius i futbolistes del país sud-americà que no es va poder mantenir a 2a divisió A. Econòmicament, el Leganés va tocar fons el curs 2008/09, a 2a divisió B, moment en què va entrar gent que encara és al club i el van canviar de dalt a baix. Van fer tan net que el Leganés és dels pocs equips a primera divisió sense la motxilla del deute.

DE BAIX A DALT

El Girona va tocar fons a 1a catalana (1997/98) mentre el Leganés jugava a 2a divisió A

EL PRIMER COP

Els clubs es van veure les cares per primer cop en la seva història en el curs 2014/15

LA XIFRA

30
anys
jugant entre la 2a divisió B –16 cursos–, la 2a divisió A –13 cursos–, i la primera divisió.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)