Fran Carbia no és un davanter especialment tècnic ni virtuós, ni molt
menys corpulent. Té, però, determinació, hi posa intensitat, i fa de la velocitat i la murrieria, les seves principals virtuts, armes vàlides a segona A com ho eren a segona B, sobretot per desencallar partits travats. És el revulsiu, clàssic, un “mestre” en la matèria tal com el va definir després del partit d'ahir Natxo González. El tècnic basc el va sortir al camp en el minut 62 per augmentar el ritme ofensiu d'un Reus que havia anat perdent gas després d'una primera meitat incòmoda però en què ho havia intentat més que un Cadis centrat a defensar. Sempre, però, li faltava convicció en l'acció decisiva, la que decanta. I convicció és, precisament, el que li sobra a Fran Carbia. En el minut 82, quan el partit ja s'encaminava sense remei a l'empat sense gols, al menut davanter tarragoní li va caure una pilota prop seu, a límit de l'àrea petita, i d'esquena a porteria com estava la va engaltar a la mitja volta per batre Cifuentes i donar al Reus la primera victòria de la temporada a casa, que consolida un gran inici de lliga d'un equip que continua sense perdre i que, passi el que passi en els partits d'avui, acabarà la jornada en les places de fase d'ascens a primera. Dels tres jugats a casa, el Reus va guanyar el
partit en què va generar menys futbol ofensiu. El Cadis, ben plantat sobre el terreny de joc des del primer minut, va esmerçar-se a tapar les vies per on l'equip roig-i-negre busca portar perill, sobretot entre línies i a la banda dreta. No es pot dir que els locals no hi posessin intenció, però es quedaven només en ocasions de gol aïllades i poc destacables, sobretot xuts de lluny desviats i centrades tallades per la defensa groga. Després del descans, el Reus va disminuir una marxa, fet que va aprofitar el Cadis, prudent fins llavors, per estirar-se una mica. En va treure una gran ocasió, un un contra un d'Ortuño salvat providencialment per Edgar Badia (76'). I és que, poc després, va arribar la jugada decisiva, amb la participació de Ricardo Vaz, que va fer una centrada al segon pal; de Querol, que també havia sortit feia poc al camp i que va posar la pilota amb el cap en zona perillosa, i de Fran Carbia i la seva gran rematada amb la cama esquerra i l'ànima. El partit encara donaria un últim ensurt al Reus, un gol anul·lat a Güiza per una falta a Edgar Badia.