La trajectòria del Llevant és sorprenent a mitges. Sembla que hagi posat la directa, amb un bon coixí ja de punts i oferint molt bones sensacions. Entre la resta, hi ha la igualtat habitual que sol marcar la categoria. Equips importants que en teoria haurien d'estar a dalt i que estan patint. N'hi ha d'altres que estan intentant revifar després d'un sotrac, com el Valladolid i el Getafe, que s'ha espavilat amb Bordalás. I als que són a baix, cada jornada que passi els costarà més de sortir, però hi ha tanta igualtat que no es poden treure grans conclusions. Hi ha quatre punts entre el tercer per la cua i la zona de play-off d'ascens. I cada setmana veus el mateix, en línies generals amb poc futbol i esperant l'errada del rival o alguna jugada d'estratègia. D'equips més vistosos i creatius, n'hi ha pocs. Un és el Lugo, que és a la part alta fent molt bon futbol.

La qualitat dels jugadors va baixar fa anys. Hi ha molts equips amb història i renom, però l'economia és la que és. Els mateixos jugadors són un any en un equip i el següent en un altre. Abans hi havia equips que feien por. El Saragossa, el club més important quant a història, té l'onzè pressupost. Això permet que clubs més modestos, però potser amb més capacitat i sobretot més tranquil·litat i menys pressió, puguin ser a dalt. Com passa amb el Lugo i el Reus, o recentment el Leganés i l'Eibar.

El Nàstic demostra que cada any és una història diferent. Tampoc hem d'oblidar que els seus dos màxims golejadors l'any passat no hi són, i li està costant més a les àrees. A més, el tècnic té un handicap, perquè té un munt de jugadors de països diferents. El Reus manté el bloc, ha fitxat jugadors experts i l'entrenador ho té molt clar; un bloc molt fort. I el Girona, com cada any. Sembla que no hi sigui, però hi és. Un equip productiu, amb molt bona plantilla i un entrenador que, com aquell qui diu, ja és de la casa.