La imatge dels jugadors del Nàstic encerclant l'àrbitre un cop xiulat el final del partit contra el Mallorca deia moltes coses. Era la descàrrega de la tensió acumulada en un partit clau, la frustració per un 2-2 que serveix de molt poc i que deixa la zona de permanència a sis punts, la impotència de comprovar com la lluita i l'actitud no van acompanyades per idees sobre el camp, la ràbia de veure com el rival no necessita fer grans coses per marcar, la desesperació de constatar que la primera victòria no arriba i que l'equip està cada cop més enfonsat en l'última posició. Era també, òbviament, l'emprenyada cap a un arbitratge que no va agradar, que probablement va treure més que no pas va donar a l'equip grana, però que no es pot considerar culpable d'una altra ensopegada amb característiques habituals: fragilitat defensiva i poca creativitat atacant. L'àrbitre va centrar ahir l'atenció, però quan tot s'hagi oblidat serà l'equip i Vicente Moreno els que tornaran a estar al davant dels focus, els que hauran de treure les castanyes del foc. Moreno manté encara crèdit, però caldrà veure en els pròxims partits si és capaç de fer rutllar per fi un equip que fa mala pinta, que hi posa ganes però que no funciona. Els dos gols grana van sorgir, gairebé, del no-res, i amb la firma de dos dels pocs futbolistes que poden treure l'equip de la monotonia, que poden desencallar-lo: Juan Muñiz amb les accions a pilota aturada i Jean Luc en jugades individuals. L'1-0 va ser un xut de falta directa de l'asturià, potent, col·locat i amb un efecte endimoniat que Santamaría no va ni veure (22'). El 2-1 va començar amb Dimitrievski obrint els braços en no poder fer cap passada en curt i xutant en llarg a la zona d'Àlex López. El de Calafell, tot brega, tot punt d'honor, va pentinar la pilota deixant-la en avantatge per a Jean Luc, que en una jugada marca de la casa va anar retallant defenses fins a trobar un forat per fer un xut ajustadíssim al pal (68'). Més enllà dels dos gols, el Nàstic, al qual li costava trobar l'equilibri entre l'acceleració per la transcendència i la calma necessària, no va generar gaire més perill. I el Mallorca, amb poc, va fer dos gols i va rematar una pilota al pal, de Lago Júnior en la primera part. En la segona, el Nàstic va sortir adormit i Brandon, als vint segons, va sorprendre Dimitrievski amb un xut llunyà (46'). I, en la part final del partit, en què el Nàstic havia de defensar amb dents i ungles un 2-1 que era oxigen pur, va permetre que Moutinho centrés i que el més petit, Brandon, rematés de cap al límit de l'àrea petita (86'). I, al final, tensió a la gespa, escridassada a l'àrbitre i aplaudiments per l'esforç de l'equip per part de l'afició, a la qual se la veu resignada, sense demanar dimissions, i que no entén per què en pocs mesos s'ha passat del cel a l'infern.