La Nàstic es va treure un gran pes de sobre ahir a Anduva. Després de dotze jornades de nervis i desesperació creixent, la primera victòria va arribar, per fi, en la tretzena. El 0-1 –Muñiz (56')– amb què els grana van derrotar el Mirandés és oxigen pur per a un equip que començava a quedar-se enfonsat en l'última posició. Continua sent cuer, només ha retallat un punt la distància respecte a la zona de permanència –de 6 a 5–, però ha aconseguit una bona dosi de moral i confiança per a un dipòsit que estava quedant buit. És, també, un alleugeriment per a Vicente Moreno i una recompensa per a un club que ha mantingut l'aposta pel tècnic que va rescatar l'equip encallat a segona B i el va portar a les portes de primera, meritori tenint en compte que altres entrenadors de la categoria ja han pagat els plats trencats. Els grana, però, només han posat la primera pedra per a la reacció, i de poc servirà la victòria d'ahir a Miranda si no va acompanyada del primer triomf al Nou Estadi, dissabte contra el Getafe.

El Nàstic es va assemblar ahir força a l'equip del curs passat, amb ganes de protagonisme, especialment en la primera meitat; amb més convicció en atac i, sobretot, seriositat i solidesa en defensa. Moreno va fer debutar en la lliga el central Djetei, fent parella amb bona nota amb Suzuki a l'eix de la defensa. Davant seu va situar un mig del camp entre bregador –Molina i Madinda–, creatiu –Cordero i Muñiz– i veloç –Giner–, per robar pilotes i superar amb criteri la poblada zona ampla del Mirandés. Li va anar prou bé i en la primera part va estar actiu en atac. Va estar a prop del gol, sobretot dues vegades: en una pilota interior de Cordero per a Àlex López, que va topar amb la bona sortida de Sergio Pérez (20'), i en un gran xut de Muñiz, que va fer volar el porter local (25'). El Mirandés, menys insistent que de costum, va estar a punt de marcar en un acció en què Sangalli es va plantar davant Dimitrievski, que va salvar el gol (35').

El Mirandés va sortir en la segona part més despert i va assetjar el Nàstic durant deu minuts. Els grana ho van resistir i, a més, van marcar en el primer contraatac, en què van agafar descol·locada la defensa local: passada a l'espai d'Àlex López a Giner, canvi de ritme del valencià per superar Carlos Moreno i centrada als peus de Muñiz que, tot sol, no va fallar (56'). A partir d'aquí, el Nàstic es va defensar amb ordre, només va concedir alguna rematada forçada als locals, com un cop de cap d'Ortiz (58'), i Djetei i Suzuki van estar atents a les incursions perilloses del rival. En atac, el Nàstic tenia espais i, gestionant millor les contres de què va disposar, hauria pogut fer el segon i estalviar-se el patiment final.