Futbol
Derbi Reus-Nàstic
L'edat d'or del futbol tarragoní
El Reus-Nàstic arriba en el millor moment de la història del futbol a Tarragona: per primer cop hi ha dos equips a segona A i tots dos tenen jugadors de casa a la plantilla
En total 28 futbolistes de la demarcació juguen en competicions professionals, entre els quals destaquen Sergi Roberto, Aleix Vidal, Kiko Casilla i Marc Bartra
Demà a les dotze del migdia l'esport tarragoní viurà un moment històric. Els seus dos màxims exponents futbolístics, el Nàstic i el Reus, es veuran les cares en un partit de la Lliga de Futbol Professional. La capital del Baix Camp serà l'escenari d'un derbi que mai abans s'havia disputat en un escenari de la dimensió de la segona A. El memorable ascens del Reus l'estiu passat ho ha fet possible. Que els dos principals clubs de la zona competeixin en la categoria més alta en què havien coincidit mai no és casualitat. Hi ha gent disposada a invertir en ells perquè el panorama que hi ha és engrescador. El creixement del futbol tarragoní en l'última dècada ha estat enorme i s'està vivint una edat d'or. Només cal veure on competeixen ara els futbolistes sorgits al territori. Si fa deu anys els jugadors professionals de la demarcació es podien comptar amb els dits d'una mà, hi ha hagut una eclosió i el seu nombre s'ha multiplicat de forma exponencial: hi ha 28 futbolistes que competeixen en lligues professionals.
El creixement ha estat quantitatiu però també qualitatiu. Els dos monstres de la lliga espanyola acaparen tres jugadors tarragonins: al Barça hi ha el reusenc Sergi Roberto i Aleix Vidal, i al Real Madrid, Kiko Casilla. D'altra banda, Marc Bartra va emigrar al Borussia Dortmund i el jove Aleix Garcia ja treu el cap al Manchester City de Pep Guardiola. Poca broma. A primera divisió hi ha dos futbolistes més –Jon Toral i Isaac Cuenca són al Granada–; en la Premier també dos –Oriol Romeu i Àngel Rangel–; tres més juguen a Polònia; n'hi ha un a Hong Kong, un en la segona divisió italiana, un altre en la segona anglesa... La categoria en què hi ha més tarragonins que competeixen, però, és la segona divisió A: tretze futbolistes de la demarcació juguen en la categoria de plata del futbol espanyol. Ho fan en vuit equips diferents. Qui n'acapara més és precisament el Reus, que té quatre nois de la terra al seu equip, seguit del Nàstic i el Mallorca, que en tenen dos.
El salt de categoria del Reus a l'estiu ha fet que el panorama millori per a molts dels seus futbolistes, que, de bracet de l'equip, s'han estrenat en el futbol professional. Dels quatre jugadors de la zona que hi ha a la plantilla, tres han debutat enguany a segona A. És el cas del capità i emblema de l'equip, Ramon Folch –un producte futbolístic made in Reus–, i de Fran Carbia i Alberto Benito, dos futbolistes que es van forjar al Nàstic però que van haver de buscar altres vies per jugar en la LFP.
El pas endavant que ha viscut el futbol tarragoní els últims anys ve de lluny. Ara s'ha visibilitzat, però l'embrió de tot plegat és la modernització i creació d'escoles de futbol que hi va haver als anys noranta. Així ho explica una persona que va viure tot el procés des de dins, el tècnic cambrilenc Albert Puig, excoordinador del futbol de base del Barça, que havia estat també tècnic de l'Escola Veterans de Cambrils i del projecte Reus 2002: “Hi ha tres punts que han permès que el futbol tarragoní hagi crescut fins a agafar la dimensió que té ara: primer, la creació d'escoles que hi va haver fa uns vint anys, ja que abans el futbol a Tarragona estava dispersat i tenia un nivell molt baix. Segon, el fet que la federació catalana ampliés les competicions i els equips d'aquí poguessin enfrontar-se als de Barcelona, fet que va obrir horitzons. I tercer, va haver-hi una unificació, començant pel projecte Reus 2002 i després pel Nàstic, fet que ha donat competitivitat als equips d'aquí juguin on juguin.”
Més mitjans i millor mètode
La demarcació de Tarragona té 792.000 habitants i que hi hagi dos clubs en la LFP i 28 futbolistes que competeixen en l'àmbit professional s'apropa força més a la normalitat que la situació de fa unes dècades. “Per demografia això ja tocava”, diu Yago Aguilar, que va ser el director del futbol de base del Nàstic en els anys en què es va modernitzar, poc després que el primer equip baixés de primera. Aguilar creu que “el potencial ja hi era i a còpia de donar confiança al planter estan arribant els resultats”. Ramon Alabart, president del Santes Creus reusenc –club d'on ha sortit Sergi Roberto–, hi afegeix un altre factor: “Cada cop més nens juguen a futbol i amb els últims èxits del Barça, la xifra ha fet eclosió. Quan vaig accedir a la presidència, el 1988, l'escola tenia 60 inscrits, i ara n'hi ha 350. De la quantitat en sorgeix la qualitat.”
Un altre element que ha tingut un gran pes és la modernització de les instal·lacions i els canvis en la metodologia. “Fa un parell de dècades les infraestructures eren dramàtiques i ara hi ha hagut una gran millora amb els nous camps de gespa artificial, fet que està marcant la diferència en el desenvolupament dels nens”, afirma Alabart, mentre que Yago Aguilar remarca el nivell formatiu global als clubs de la zona: “Ara els tècnics de la base estan més preparats i hi ha més oferta de bones escoles per als nens. Això fa augmentar la competitivitat.”
La Masia, plataforma global
Bona part dels jugadors tarragonins que més estan destacant ara han passat en algun moment per la Masia, fet que els dóna una visibilitat global que abans no tenien. Aquesta és una altra de les circumstàncies que han afavorit el desenvolupament del futbol a Tarragona. El Barça històricament ha tingut cercatalents repartits arreu de Catalunya –“a mi em van venir a buscar al Flix el 1959, quan tenia 15 anys”, recorda Alabart, que va jugar al juvenil blaugrana als anys seixanta–, però l'aposta pel territori ha augmentat els últims anys. Ho explica Albert Puig, tècnic a la Masia des del 2005 i responsable del futbol formatiu del Barça del 2010 al 2014: “El món ha canviat molt. Primer es considerava que la distància de Tarragona a Barcelona era enorme per fer-la cada dia, però fa uns deu anys al Barça vam considerar que era assumible i es va decidir portar més nois de la zona.” D'altra banda, hi ha un factor més que ha fet que els joves talents de Tarragona [però també de Lleida i Girona] hagin anat guanyant pes al Barça: “Fora de l'àrea metropolitana de Barcelona, a les ciutats petites i els pobles, els nens tenen llocs més espaiosos i es juga més a futbol. Això, unit a la tecnificació de les escoles, ha fet que el nivell hagi pujat.” Els fruits de tot plegat ja són aquí.