El panorama ja no és gris. És negre. El Nàstic visitava ahir la vella Condomina obligat a guanyar i va tornar amb un punt insuficient. Un empat contra l'UCAM i encara gràcies, que al final es va patir. Els homes de Juan Merino tenien una bona oportunitat per veure la llum, ja que visitaven el penúltim, però res de res. Continuen immersos enmig de les tenebres. Independentment dels resultats –cinc jornades seguides sense guanyar–, la imatge de l'equip és alarmant. El Nàstic fa que competeix més de cinc mesos i continua cercant una identitat. És un conjunt diluït en el tedi de la desgràcia, mancat d'ànima. Ahir se li van posar les coses a favor, ja que sense generar perill es va trobar amb un gol de Luismi en la primera part. Després de la represa, però, es va girar la truita. L'UCAM va empatar i després va posar contra les cordes els grana, que van quedar amb deu homes per l'expulsió absurda d'Uche. Així, encara van haver d'agrair haver sumat alguna cosa.

En els primers 45 minuts els dos equips van demostrar per què ocupen les últimes dues posicions. Tot i les urgències, manava el temor, i no es van veure ocasions de perill. En el primer tram va controlar, per dir-ho d'alguna manera, l'UCAM. Els murcians s'apropaven més als volts de l'àrea rival, tot i que ho feien sense perill. El Nàstic, per la seva banda, es va mostrar voluntariós, però imprecís del mig del camp cap amunt. Feia falta una errada perquè es veiés algun gol i, afortunadament, qui la va espifiar va ser el porter Biel Ribas, que en el minut 32 va fer una sortida en fals en un córner i va permetre a Luismi rematar sol al segon pal. El primer intent el va treure la defensa, però el refús va acabar al fons de la xarxa i el mig grana, incorporat en aquest mercat d'hivern, va poder celebrar el primer gol de la seva carrera. El Nàstic es va trobar amb el 0-1 i va saber contenir bé el rival en el primer temps, en què va mantenir la possessió i va evitar patiments.